Veus narratives

I)

Tot just després de dinar, la Claudia ha tingut una forta discussió amb el director de l’oficina. El motiu inicial ha estat l’aire condicionat i la temperatura, que ella i la resta de noies creuen que està massa baixa, però la conversa ha anat derivant per altres qüestions de feina fins arribar a un punt en que ella, visiblement nerviosa, li ha demanat per plegar i anar-se’n cap a casa, doncs tenia suficients hores recuperades.

Es troba la porta de casa tancada només de cop; aquest Albert cada dia està més distret, pensa. Des del rebedor sent unes veus i unes rialles. Va a l’habitació i veu l’Albert amb una noia, despullats damunt el llit, fent l’amor. Ells, ni s’adonen de la seva presència. De forma ràpida, va a la cuina, agafa el ganivet més gros i embogida torna cap al quarto i amb tota la seva força li clava dos ganivetades a l’esquena i al clatell d’ella, que estava damunt d’ell, i tot seguit unes quinze o vint, al pit, al coll i a l’abdomen d’ell. En un instant, tot queda ple de sang.

De mi no se’n fot ningú!, s’ha acabat!. Aquests fills de puta ja no ho tornaran a fer mai més!, crida, tot sortint per la porta per dir-li a algun veí el qué havia fet.

 

II)

Al restaurant on va cada dia a dinar, l’Albert es troba una antiga companya d’estudis. Mentre dinen es van explicant molt animadament les seves vides actuals i en el moment d’acomiadar-se, l’Albert la convida a anar a casa seva, cosa que l’altra accepta encantada. Al cap de poca estona d’arribar-hi, ja estan els dos al llit.

La Claudia després de tenir una forta discussió amb el director, plega de la feina abans de l’hora i se’n va cap a casa. Des del rebedor se senten unes veus i unes rialles. Va a l’habitació i veu l’Albert amb una noia, despullats damunt el llit, fent l’amor. De forma ràpida, va a la cuina, agafa el ganivet més gros i embogida torna cap al quarto i amb tota la seva força li clava dos ganivetades a l’esquena i al clatell d’ella, i tot seguit unes quinze o vint, al pit, al coll i a l’abdomen d’ell. En un instant, tot queda ple de sang.

Tot cridant, surt del pis a avisar a algun veí.

 

III)

Qui ho hagués dit que aquella tarda d’estiu, la meva vida canviaria de forma radical. Tot va començar després de dinar, amb la discussió amb el director de l’oficina. I es que per molta calor que faci al juliol a Barcelona, no es pot posar el termòstat a divuit graus! Quan va començar a barrejar el tema de la temperatura amb altres qüestions de feina, em va fer emprenyar tant que me’n vaig anar cap a casa, fent servir unes hores que tenia acumulades.

Pensava asseure’m al sofà, per escoltar música tranquil·la i relaxar-me, fins que vingués l’Albert. Tot va passar molt de pressa. Em vaig encegar quan vaig veure’l al llit amb aquella tia, despullats i fent-se carantoines. No recordo res de com va anar a parar a les meves mans aquell ganivet tant gros. Encara penso que sóc incapaç de fer-ho. Però ho vaig fer, els vaig matar als dos. Diuen que ella ja la van treure morta del pis i ell va morir unes hores després al Clínic.

Malgrat que ara tinc moltes hores lliures, per pensar-hi i reflexionar-hi, encara no sé si n’estic penedida.

 

IV)

Aquella tarda feia molta calor. Com quasi cada tarda vaig quedar amb el meu veí de dalt per prendre’ns junts uns whiskys amb gel. Des de darrera la seva finestra observàvem, tot xerrant, com algunes veïnes de l’edifici del davant, prenien el sol, amb més o menys banyador posat. Aquella tarda, però, l’espectacle va començar encara millor. Just uns pisos més avall, vam veure arribar una parella jove, que en un tres i no res, es van treure la roba i se’n van anar al llit, deixant la finestra oberta. Ben be van estar quasi mitja hora fent-se petons i carícies de tot classe. Estàvem tant emocionats, que fins i tot el meu veí va treure uns binocles per veure-ho millor.

Però tot va acabar de forma tràgica, molt tràgica. De sobte, a la porta de l’habitació va aparèixer una altra dona, que en un moment, va començar a repartir ganivetades a tort i a dret als que estaven damunt el llit. Això no va durar ni un minut. Tot seguit la dona del ganivet va marxar cridant de forma exagerada.

Vam trucar a la policia i en cinc minuts vam veure entrar als de l’ambulància, els mossos i altres persones.

Jordi Esteller

2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *