Un nou projecte

Nascuda a la Barceloneta, la seva família sempre s’havia dedicat al món del peix. Tenien una parada a la plaça i durant una temporada havien regentat un petit restaurant vora el mar, especialitzat en paelles i sarsueles, que al morir la mare van haver de traspassar.

De ben joveneta, la Cristina -era filla única- va decidir no seguir la tradició familiar. Tot rient, ella en deia la cultura del crit. Com a bons peixaters ningú de casa seva parlava en veu baixa i això, malgrat hi estava acostumada, li desagradava molt.

Sempre ha estat una excel·lent estudiant, va començar de ben petita a La Salle, al seu barri i desprès va cursar enginyeria a la UPC. Per les seves bones notes, va obtindre una beca i va anar a fer un dels cursos de la carrera a Filadèlfia i en acabar-la es va pagar, amb els seus estalvis, un màster a Stuttgart. Sovint comenta que va ser una de les decisions més difícils de prendre a la seva vida, però de les que n’estava més contenta i satisfeta. Per una banda va vèncer la oposició del pare, a qui va costar acceptar que no seguís el negoci familiar i allà va conèixer el Hans, un enginyer alemany del que se’n va enamorar i amb qui es va casar l’any passat. Decisió complexa, però encertada i rendible!

Més endavant quan ja treballava en la primera feina important, poc a poc va anar estudiant econòmiques a la UOC. La seva eficàcia junt amb la seva eficiència, aspectes que poca gent simultanieja tan bé com ella, li van permetre anar progressant i ara, als trenta cinc anys, amb dues carreres i dos idiomes, apart dels d’aquí, ocupa un lloc rellevant a la direcció d’una important empresa multinacional.

Arribar on és li ha costat un esforç gran. És una gran pencaire, capaç de treballar deu o dotze hores diàries com si res. És hàbil en el tracte amb els demés i té una especial sensibilitat en les relacions personals. La seva empatia, fa que els altres se sentin a gust amb ella i sol convertir en fàcil el que per a qualsevol persona seria difícil.

Avui, darrera les cortines del pis que amb el seu marit van comprar a l’eixample, reflexiona sobre la decisió que ha pres per emprendre un nou projecte, que pensa li durarà al menys uns tres anys. A l’hora que il·lusionada està atemorida, li esperen noves  responsabilitats que es mira amb gran respecte. Sabrà enfrontar-s’hi?, se’n sortirà bé?, li quedarà temps lliure per estudiar francès o piano, que són els seus temes pendents?  

Tot ho té a punt, preparat i planificat amb cura. La setmana propera surt de comptes i porta una bessonada, un nen i una nena.

Jordi Esteller

2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *