delete

Europa – Institucions UE

INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA Índex Països de la UE Institucions principals Altres Institucions Consell Europeu Parlament Europeu Comissió de la UE Consell de la UE Dades del Parlament Europeu   Països de la UE (any d’ingrés) Alemanya 1952   Suècia 1995 Bèlgica 1952   Xipre 2004 França 1952   Eslovàquia 2004 Itàlia 1952   Eslovènia 2004 Luxemburg 1952   Estònia 2004 Països Baixos 1952   Hongria 2004 Dinamarca 1973   Letònia 2004 Irlanda 1973   Lituània 2004 Regne Unit 1973   Malta 2004 Grècia 1981   Polònia 2004 Espanya 1986   Rep. Txeca 2004 Portugal 1986   Bulgària 2007 Àustria 1995   Romania 2007 Finlàndia 1995   Croàcia 2013 Països candidats Islàndia Macedònia (ant. Rep. Iugoslàvia) Montenegro Sèrbia Turquia … Albània Bòsnia-Herzegovina Kosovo   INSTITUCIONS PRINCIPALS Consell Europeu Parlament Europeu Comissió de la UE Consell de la UE   ALTRES INSTITUCIONS EUROPEES Banc Central Europeu Tribunal de Justícia de la UE Tribunal de Comptes de la UE Servei Europeu d’Acció Exterior Comitè Econòmic i Social Europeu Comitè de les Regions Banc Europeu d’Inversions Defensor del Poble Europeu Supervisor Europeu de Protecció de Dades Oficina de Publicacions Oficina Europea de Selecció de Personal Escola Europea d’Administració … Organismes Inter institucional Gran nombre d’agències especialitzades i descentralitzades … La UE te aprox. 55-60.000 funcionaris   CONSELL EUROPEU Marca la direcció política general de la UE. No té poder per aprovar lleis. El seu President és Herman Van Rompuy   És elegit pels Caps d’Estat o de Govern dels 28 països de la UE. Mandat: Juny 2012 – Nov. 2014 Nacionalitat: Belga (66 anys) El Consell Europeu com a mínim es reuneix durant 2-3 dies cada 6 mesos (cimeres).   Està format per: -Els Caps d’Estat o de Govern de tots els països (28), -el President del Consell Europeu (Van Rompuy), -el President de la Comissió (Durao Barroso), -l’Alt Representant de la UE per Assumptes Ex-teriors i Política de Seguretat (Catherine Ashton) Aquests 3 no tenen vot.   PARLAMENT EUROPEU Els 766 eurodiputats són elegits cada 5 anys directament pels ciutadans de la UE. -Entre el 22 i el 25 de Maig del 2014, s’elegirà la 8ª legislatura. -La novetat principal d’aquestes eleccions és que també servirà per elegir al President de la Comissió Europea (candidat de la llista més votada). Funcions principals del Parlament Europeu: 1) Aprovar la legislació de la UE. – Fa un treball conjunt amb el Consell de la UE per decidir el contingut legislatiu “procediment legislatiu ordinari”. – Es en el cas de nous ingressos de països a la UE es requereix la seva aprovació 2) Control democràtic – Aprova els 28 comissaris de la Comissió – Pot obligar a dimitir a la Comissió (moció de censura) – Supervisa la feina de la Comissió. 3) Supervisió del pressupost – Junt amb el Consell de la UE aprova el      pressupost i la gestió feta per la Comissió l’any anterior. El seu actual President és: Martin Shultz   – Pertany a la Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. – És elegit pels diputats del Parlament (per 2 anys i mig) – Mandat: Gen 2012 – Juny 2014 – Nacionalitat: Alemany (58 anys) – L’anterior President (Jul 2009 – Des 2011) va ser Jerzy Buzek (polonès, 73 anys, del Partit Popular)   Presidents espanyols que ha tingut el  Parlament Europeu: – Enrique Barón (PSOE)        1989-1992 – José Mª Gil Robles (PP)     1997-1999 – Josep Borrell (PSOE)           2004-2007      CONSELL DE LA UE – Aprova la...
delete

Informació sobre la Xina

          中 华 人 民 共 和 国 Índex  –    Població i Superfície –    PIB, Renta per càpita, Salaris i Altres dades econòmiques  –    Cotxes, autopistes i trens  –    Contaminació  –    Govern-Partit.  Exèrcit.  Programa Espacial  –    Religió  –    Demografia                                                              Països més poblats China 1.350 M Pers   Bangladesh 163 M Pers Índia 1.220 M Pers   Rússia 142 M Pers USA 317 M Pers   Japó 127 M Pers Indonèsia 251 M Pers   Mèxic 116 M Pers Brasil 201 M Pers   Filipines 105 M Pers Pakistan 193 M Pers       Nigèria 175 M Pers   EUR – 28 504 M Pers Països amb més superficie Rússia 17,1 M. Km2   Argentina 2,8 M. Km2 Canadà 10,0 M. Km2   Kazakhstan 2,7 M. Km2 USA 9,6 M. Km2   Sudan 2,5 M. Km2 China 9,6 M. Km2   Algèria 2,4 M. Km2 Brasil 8,5 M. Km2   R. D. Congo 2,3 M. Km2 Australia 7,7 M. Km2   Índia 3,3 M. Km2   EUR – 28 4,4 M. Km2             Renta per càpita Canadà 51.800 USD Nº 10 USA 49.600 USD Nº 12 Japó 47.000 USD Nº 16 Alemanya 42.600 USD Nº 20 Espanya 30.200 USD Nº 28 Rússia 14.200 USD Nº 49 Xina 5.900 USD Nº 88 Índia 1.500 USD Nº 139 (181) Salaris –          Zones riques (Shanghai i Beijing): –    Salari Mínim   1.600 CNY (yuan)  =  192 € /mes –    Salari Mig       5.000 CNY (yuan)  =  600 € /mes –          Zones rurals –    Salari Mínim   1.000 CNY (yuan)  =  120 € /mes –    Salari Mig       3.200 CNY (yuan)  =  384 € /mes Altres dades econòmiques   CHINA USA % Indústria sobre el PIB 46,6 20,2 Consum Electricitat 4.432 4.127      La presa de “Las tres gargantas” és la central  hidroelèctrica més gran del món   Producció de cotxes al món   M. Cotxes 2000 2004 2008 2012 China 2,1 5,2 9,3 19,3 USA 12,8 12,0 8,7 10,3 Japó 10,1 10,5 11,6 9,9 Alemanya 5,5 5,6 6,0 5,6 Corea Sud 3,1 3,5 3,8 4,6 Índia 0,8 1,5 2,3 4,1 Brasil 1,7 2,3 3,2 3,3 58,3 64,5 70,5 84,1 Espanya 3,0 3,0 2,5 2,0 Autopistes Xina 96.000 Kms. USA 75.000 Kms. Alemanya 12.000 Kms.   Trens d’Alta Velocitat                     En servei En construcció Total Xina 4.200 Kms. 6.700 Kms. 10.900 Kms. Espanya 1.900 Kms. 1.800 Kms. 3.700 Kms. Japó 1.900 Kms. 600 Kms. 2.500 Kms. França 1.900 Kms. 200 Kms. 2.100 Kms. Itàlia 1.300 Kms. 100 Kms. 1.400 Kms. Alemanya 1.000 Kms. 400 Kms. 1.400 Kms. Contaminació  – 16 ciutats xineses estàn entre les 20 ciutats més contaminades del món.  – El nivell de “PM” està per damunt de 200, quan el nivell màxim recomanat per la OMS  és de 35.                               Govern / Partit  – Constitució aprovada al 1982 – Hi ha un sol partit -Partit Comunista de la Xina- que està format per 60 M. de persones (aprox. 5% de la població) – Òrgan Suprem: L’Assemblea Nacional Popular     Els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, China, Sud-àfrica)      Xi Jinping, president de la Xina      Li Keqiang, primer ministre de la Xina   La cúpula de comandament de l’Estat la formen: President 1 Primer Ministre 1 Vice-Primers Ministres 4 Consellers d’Estat (ee departaments) 4 Secretari General 1 TOTAL 11   Exèrcit – Les Forces Armades...
delete

Demografia Espanyola

Demografia Espanyola Quadre 1 Població resident 1/1/2012 46.818.216 a) Naixements 2012 452.273 b) Defuncions 2012 403.785 c) Immigració 2012 314.358 d) Emigració  2012 476.748 Població resident 1/1/2013 46.704.314 Quadre 2 Població resident 1/1/2012 46.818.216   Població resident 1/1/2013 46.704.314 – 113.902 Població resident 1/7/2013 46.609.652 –  94.662 Quadre 3   Estrangers Espanyols Suma Immigració 2012 281.978 32.380 314.358 Emigració 2012 417.023 59.725 476.748 Variació – 135.045 – 27.345 – 162.390 Quadre 4   1/1/2012 1/1/2013 Difª Total Estrangers 5.236.030 5.118.112 – 117.918 Romania 798.970 773.122 – 25.848 Marroc 771.632 756.946 – 14.686 Regne Unit (UK) 312.959 319.163 + 6.204 Equador 309.777 286.964 – 22.813 Colòmbia 245.835 232.551 – 13.284 Xina 170.839 166.293 – 4.546 Bolívia 180.681 164.360 – 16.321 Alemanya 153.568 154.875 + 1.307 Bulgària 151.475 147.654 – 3.821 Portugal 121.271 116.806 – 4.465 Perú 121.954 115.006 – 6.948 França 101.119 102.345 + 1.226 Argentina 103.543 97.376 – 6.167 Quadre 5 1/7/2013 Total Homes Dones Dif. H/D 0 a 9 4.828.779 2.489.312 2.339.465 H 10 a 19 4.400.370 2.264.260 2.136.110 H 20 a 29 5.229.428 2.639.148 2.590.282 H 30 a 39 7.625.728 3.885.259 3.740.472 H 40 a 49 7.536.983 3.823.990 3.712.992 H 50 a 59 6.146.462 3.045.014 3.101.449 D 60 a 69 4.794.882 2.305.357 2.489.527 D 70 a 79 3.449.104 1.543.890 1.905.214 D 80 a 89 2.190.842 831.948 1.358.893 D 90 a 99 394.159 110.225 283.934 D 100 a 109 12.692 2.711 9.982 D més de 109 223 81 142 D 46.609.652 22.941.195 23.668.462 D    JORDI ESTELLER Gener 2014  ...
delete

La Sentència del Tribunal d’Estrasburg...

(Final de la “Doctrina Parot”) Sentència  –    Tribunal Europeu Drets Humans (TEDH) –    Cas concret: Inés del Río (ETA)   Condemnada a 3.828 anys per 23 assassinats consumats i 57 intents. –    El Codi Penal espanyol estableix que el temps màxim de permanència a la presó es 30 anys. – – – –    En una Sentència del Tribunal Suprem espanyol (28/02/2006) es canvia el sistema de còmput de les penes (Doctrina Parot) –    Decisió del Tribunal Suprem: la reducció de penes per aplicació de beneficis penitenciaris (treballs i estudis) s’ha d’efectuar respecte de cadascuna de les penes individualment i no sobre els 30 anys de límit màxim. – – – –    Arguments dels advocats abertzales:  el canvi legal es va dur a terme quan els fets ja havien estat jutjats i les condemnes imposades. Suposa vulneració del principi de irretroactivitat de les penes i del dret a la llibertat personal. –    Arguments del Govern Espanyol: el canvi legal no va suposar un allargament de la pena, sinó que la posada en llibertat no s’avancés per aplicació de beneficis penitenciaris (Inés del Río: 9 anys) – – – –    1ª Sentència d’Estrasburg: 10/07/2012.  Per unanimitat, 5 magistrats donen la raó a Inés del Río i exigeix la seva immediata posada en llibertat. –    El Govern espanyol recorre la sentència (4/10/2012) i la manté a la presó. –    Resolució del Recurs (Gran Sala d’Estrasburg) 17 magistrats (resultat 15 – 2) –    Luis López Guerra ex vicepresident del Tribunal Constitucional vota a les 2 sentències en contra dels arguments del Govern. – – – Efectes –    La Sentència no es pot recórrer. –    El final de la “doctrina Parot” suposa: –     Excarcerà 60 presos d’ETA en una primera fase i uns 75 més durant els propers 2-3 anys. –     Treure de la presó altres terroristes del GRAPO, del GAL i de l’Exercito Guerrilleiro Galego. –     Llibertat per altres delinqüents “famosos” –     La sentència també contempla indemnitzacions per l’excés de temps estat a la presó Ranking (ETA)   Anys de presó Assassinats   Henri Parot 4.799 82   Inés del Río 3.828 23   Santiago Arrospide 3.122 19   Antonio Troitiño 2.200 22   Joan José Zubieta 1.851 11   Juan Carlos Arruti 1.285 24   J.A. López (Kubati) 1.210 21 (Yoyes) Domingo Troitiño 1.118 22   Ranking (violacions, segrests, assassinats) Anys de presó P.M. García 1.721 74 violacions P. Gallego 273 violador de l’ascensor A. Garcia C. 210 multiviolador M. Ricart 186 assassinat de les 3 nenes d’Alcàsser M. González 169 el boig del xandall F. Vidal 99 violador J.M. Valentín 69 segrest, violació i assassinat M. Lorenzo 220 segrestadors d’una família de 6 J. Vela 220 persones (en van matar 3) Reaccions AVT (Associació Víctimes Terrorisme)      Angeles Pedraza FVT (Federació Víctimes Terrorisme) Marimar Blanco Veus contra el Terrorisme Fco José Alcaraz “Avui a Espanya s’ha trencat l’Estat de dret. La democràcia ha estat derrotada per culpa dels polítics que han cedit davant els terroristes. Zapatero va iniciar el camí de roses pels terroristes. Rajoy i el PP podrien haver fet més. Reclamem que el Govern no compleixi la sentència perquè Espanya es quedaria sense drets humans” – – – – Govern Basc Josu Erkoreka: “Qualifico la sentència com a positiva i cito al Govern Central a desenvolupar una nova política penitenciaria i una política d’Estat per a la pau” Iñigo Urkullu (lehendakari): “La sentència s’ha d’entendre com una oportunitat per a una nova política de pau” – – – – Marxa a...
delete

Crisi Econòmica. Orígens

    Origen: Període 2000-2007 –    La Reserva Federal del USA baixa en dos anys el preu del diner del 6,5% al 1% –    Tipus d’interès als mercats internacionals molt baixos –    S’accelera el mercat immobiliari. Augment important del preu de les vivendes –    Reducció dràstica del negoci dels bancs   Bancs Negoci dels Bancs = Marge d’Intermediació = (a – b) a)    Interessos que cobren del préstecs b)   Interessos que paguen pels dipòsits dels clients Exemple:         D’Abans:       10 – 2 = 8                      A Ara:              4 – 1 = 3   Dues Idees per millorar el “negoci” 1)  Donar préstecs més arriscats, pels que podrien cobrar interessos més alts 2)  Augmentar el número d’operacions i el seu valor per compensar el baix marge   Respecte la idea “1” Apareixen els clients NINJA (no income, no job, no assets) = Persones sense ingressos fixes, sense ocupació fixa i sense propietats. Els hi poden cobrar interessos molt més alts perquè hi ha un risc elevat de que no tornin els diners prestats A més, aprofitant el “boom immobiliari” van concedir hipoteques per un valor superior al preu de l’habitatge (en poc temps la vivenda ja valdria més que la hipoteca) Als USA el preu de les vivendes es va multiplicar per 2 en 10 anys (A Espanya es diu que en 7 anys) A aquest tipus d’hipoteques se les coneix com “hipoteques subprime” Risc molt elevat d’impagament.   En una etapa inicial tot anava bé: – els NINJA pagaven les hipoteques, – el seu valor “inflat” permetia comprar cotxes, electro-domèstics, viatjar… – el consum va augmentar de forma considerable – Si algun NINJA es quedava sense feina, de forma fàcil en trobava una altra, ja que l’economia anava bé (consum alt)             A Espanya, era l’època de la frase de José Mª Aznar: “España va bien”   Que va passar? Qualsevol persona amb sentit comú, sense ser especialista financer, podria suposar que si fallava alguna cosa del sistema, la “trompada” seria de dimensions descomunals. Molt resumit – alguns NINJA comencen a no poder pagar, – el consum es va frenant, – l’economia deixa de créixer, – l’atur augmenta i – els bancs s’arruïnen   (marge d’intermediació sota mínims)   Conseqüències – Es fan molt importants les agències de rating  (qualificació creditícia d’una institució feta per una empresa especialitzada) – Per poder aconseguir una qualificació “alta” alguns bancs creen entitats filials (conduits) – Com es financen els “conduits”?  =  Amb crèdits d’altres bancs   (la bola cada cop més gran) – Apareixen fons d’inversió de renda variable, que es venen per tot el món, formats per paquets d’hipoteques “subprime” = –   si els NINJA paguen, els F.I. donen interessos molt alts i –   si els NINJA no paguen, es perd l’inversió. – Amb tot això, el preu de l’habitatge comença a baixar fins arribar a un punt que els NINJA deixen de pagar doncs el valor de l’hipoteca és més alt que el preu de la vivenda – El sistema es va ensorrant – Arriba un moment en que els bancs no se’n fien entre ells, doncs ningú sap realment “com estan”   En aquesta situació, que fan els bancs? Com que no tenen diners: – demanen ajuda als estats  ($) – no concedeixen crèdits ni hipoteques – venen les seves participacions a empreses – venen els seus edificis – fan campanyes oferint bones condicions per que hi posem els nostres estalvis   Resultat: consum a la baixa, reducció de l’economia, augment...