Shanghai

SHANGHAI, UNA MENTIDA PIETOSA

Les tres érem amigues des de l’escola i sempre ens havíem avingut molt, fins que va esclatar el problema. El Paco, el marit de la Claudia, una de les amigues, va tenir una aventura amorosa amb la Carlota. Quan tot es va descobrir, la meva situació entre elles va passar a ser molt delicada. Malgrat tot, el matrimoni del Paco i la Claudia no es va trencar i ara ja porten més d’un any de convivència, sense problemes aparents.

En tot aquest temps la nostra relació ha estat només per telèfon, algun sms, i per correu electrònic. Ens felicitem el Nadal, els aniversaris i poca cosa més. Avui, per primera vegada des que es va produir el conflicte, hem quedat amb la Claudia per veure’ns a una cafeteria, ja que encara que les dues vivim a Barcelona, la nostra amistat es va refredar i estem força distanciades.

Arribo una mica tard i ella ja m’està esperant, amb el seu mateix somriure esplèndid d’abans. Mentre prenem el cafè, m’explica sense que jo li pregunti, que ara està molt bé amb el Paco i jo me’n alegro per la maduresa que tots dos han demostrat, seguint junts després de tot el que va passat amb la Carlota. Tot està oblidat i ben oblidat, ens estimem molt i estem millor que mai, em repeteix.

Li sona el mòbil, que ha deixat damunt la taula: un missatge. Al llegir-lo, li noto un gest a la seva cara, suau, però que li provoca un lleu canvi. A qualsevol persona se li hagués passat per alt, però a mi no, la conec des de fa molts anys. És el Paco, em diu, la setmana que ve se’n torna a anar a la Xina. Segueix viatjant molt, a l’empresa no poden viure sense ell, ja saps, les vendes, amb la crisi… i torna a lluir el seu somriure. Aquest només l’identifico jo: els llavis tensos, les galtes aixecades exhibint la seva fantàstica dentadura. Així, d’aquesta forma sempre aconsegueix desviar l’atenció dels seus ulls a la seva boca. Però avui no sóc sols espectadora, soc la destinatària d’aquell somriure.

S’aixeca per anar al bany i quan torna, paga els cafès a la caixa. La nostra trobada sembla que s’ha acabat. Diu que se li ha fet tard i ja dempeus, em pregunta en un to que vol ser neutral, saps alguna cosa d’ella?  Li contesto que treballa a l’estranger, en una empresa multinacional que te seus per tot el món,  i que mantenim un cert contacte pel Facebook, espero que no et sàpiga greu, ara viu a… i li he dit Chicago, en lloc de Shanghai.               

Jordi Esteller

2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *