Ser feliç o tenir raó

Eren dos quarts de nou del vespre en una concorreguda avinguda d’una gran ciutat. Dins d’un cotxe, una parella va a sopar a casa d’uns amics, van amb retard i no coneixen bé el camí. Com que no porten GPS al cotxe, ella abans de sortir de casa ha consultat un petit mapa i sap més o menys la ruta a seguir. Ell va conduint i ella el va orientant.

A l’arribar a una rotonda, ella li indica que giri a l’esquerra, però ell diu, molt segur, que és cap a la dreta. Discuteixen un moment, però ella calla tot seguit. Ell decideix girar cap a la dreta i als pocs minuts se n’adona que s’ha equivocat. Remugant, admet que ha pres el camí erroni i intenta tornar enrere, cosa que no resulta gens senzilla donat l’embús de trànsit que hi ha. Ella, en silenci, el tranquil·litza amb un somriure de camaraderia.

Un cop arriben a la casa, es disculpen pel retard i la trobada-sopar va resultar molt agradable, amena i divertida.

Un cop de tornada, ell comenta: si estaves segura que m’equivocava, com és què no m’has insistir més perquè anés per on deies tu?

Ella li respongué: Mira, anàvem molt justos de temps, el trànsit estava molt atapeït i els nostres ànims s’anaven escalfant. Si hagués insistit més, el risc de tenir una discussió agra i forta, era molt alt. Quasi segur que ens haguéssim espatllat la nit i la veritat és que entre tenir raó i ser feliç, prefereixo ser feliç.

Aquesta historia la va explicar una directora de RRHH d’una gran empresa, que va acabar la seva conferencia ressaltant el fet, important, de la gran quantitat d’energia que tots nosaltres gastem o consumim per intentar demostrar que tenim raó, independentment de que la tinguem o no. Perquè en el fons, qui no té raó? Tots tenim la “nostra” de raó i només el temps ens farà saber si era veritat o no que la teníem.

Des de llavors, em pregunto més sovint: vull ser feliç o tenir raó?

Jordi Esteller

Maig 2013

This post is also available in: Spanish

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *