Els perquès de la situació actual a Catalunya

 

10 fets explicatius (resumits)

1) Quan el primer “tripartit d’esquerres” arriba al poder a la Generalitat (Nov 2003), malgrat haver guanyat les eleccions CiU, Pasqual Maragall inicia el tràmit i la negociació per un nou Estatut de Catalunya.

En general, amplis sectors del poble català tenia queixes sobre el tracte fiscal i el finançament de Catalunya. El Govern del PP a Madrid, amb majoria absoluta (2ª legislatura d’Aznar, Març 2000-Març 2004) havia posat en marxa la seva política re-centralitzadora de l’Estat. Malgrat tot, la població estava “tranquil·la”, sense mobilitzacions ni manifestacions importants.

2) Zapatero diu que respectarà el que digui el Parlament de Catalunya sobre el nou Estatut (imatge de Zapatero al balcó de la Generalitat, Nov 2003). El 30/9/2005 s’aprova la redacció del nou Estatut al Parlament, amb 120 vots a favor i 15 en contra (els del PP)

3) El Congreso de los Diputados crea la comissió per l’aprovació del nou Estatut de Catalunya i es retalla considerablement (Zapatero no compleix la seva promesa). És quan Alfonso Guerra, President de la Comissió, diu “nos hemos cepillado el Estatut”

4) En la darrera etapa negociadora, Mas i Duran Lleida intervenen decisivament (Gen 2006), sense massa elegància cap al Govern tripartit de Catalunya. El Congreso de los Diputados aprova el 10/5/2006 el nou Estatut, amb vots favorables de tots els partits polítics, excepte ERC (abstenció) i el PP (en contra)

5) Catalunya aprova en referèndum (18/6/2006) el nou Estatut, amb una participació del 49%. Vots: 73% Si, 21% NO i 6% en blanc i nuls.

En general, el poble de Catalunya segueix estant tranquil, molest per les retallades fetes a l’Estatut inicial, però creient que alguna cosa s’havia millorat.

6) El PP manifesta la seva oposició, inicia una campanya de recollida de signatures per arreu d’Espanya i presenta un recurs al Tribunal Constitucional (31/7/2006) contra el nou Estatut.

Les signatures son recollides, en la majoria dels pobles i ciutats d’Espanya, amb el lema: “firmar contra los catalanes”

7) La sentència del Constitucional es fa esperar anys, i -amb crisi política interna inclosa- el 28/6/2010 anul·la alguns articles significatius del nou Estatut.

8) Aquest fet encén els ànims de la població i es fa una gran manifestació al Passeig de Gràcia (21/7/2010) encapçalada pel President Montilla.

La gent no entén que un Tribunal, polititzat, segons va poder comprovar tot el país, pugui anular una legislació aprovada pel Parlament de Catalunya, pel Congreso de los Diputados i pel poble de Catalunya, en referèndum.

9) Montilla no sap treure cap rendiment polític de la protesta ciutadana. El PP s’atribueix una victòria jurídica i el PSOE li dona l’esquena a Catalunya.

Es referma el centralisme de la “meseta”

10) Canvis de govern a Madrid (Nov 2011, amb nova majoria absoluta del PP) i a Catalunya (Nov 2010). Els socialistes entren en davallada i les “ambicions soberanistes” van en augment. Manifestació de l’onze de Setembre del 2012 i Via Catalana de l’onze de Setembre del 2013.

En general, el poble de Catalunya se sent maltractat per algunes accions i paraules d’alguns dirigents del Gobierno de España. Hi ha més “independentistes” que mai.  ERC avança a CiU en intenció de vot.

 

JORDI ESTELLER – 19/01/2014

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *