Pensaments

PENSAMENTS, TOT APROFITANT L’ESPERA

Dempeus darrera la finestra de la petita habitació que fa servir com a despatx, en Rafel espera, amb certa impaciència, que s’obri el programa “excel” al seu ordinador.

Fa poc ha complert els seixanta anys i degut als seus greus problemes de salut, derivats del cor, l’han operat diverses vegades i porta en total tres “by passos”. Li han concedit una pensió d’invalidesa i passa la major part del dia a casa, davant l’ordinador. Es de caràcter fort i la seva rígida personalitat li ha portat sempre problemes, te una actitud més aviat negativa i tant la família com els amics diuen que rondina per a tot i mai no troba res ben fet.

* * * * *

Aquest ordinador cada cop va més lent, s’ha convertir en una tortuga. Tan ràpid que anava quan me’l van regalar els meus fills en el darrer aniversari, va esser un regal magnífic, son bons xicots, i la celebració, entranyable, quasi em vaig emocionar i mira que a mi em costa això. El sopar va ser car però en aquella taula rodona vam estar molt bé. Mira que n’hi ha d’immigrants, al sisè pis al menys n’hi deuen viure quinze o vint, l’hora que és i n’hi ha quatre al balcó, xerrant i prenent la fresca, quina poca feina deuen tenir, jo els fotria tots fora, que se’n vagin al seu país, aquí no tenim feina per tothom. Ganduls i xoriços, això es el que són l’immensa majoria. Òndia quins pits, aquesta tia encara no l’havia vist mai, deu ser nova, ah!, en aquest pis hi vivien aquells jubilats carcamals que rondinaven per a tot, deuen haver marxat al pueblo, mira, encara hem tingut sort amb el canvi, i el rellotge de sorra fent pampallugues, em puc morir aquí esperant que s’obri el programa, dec tenir-hi un virus. Doncs no es gaire joveneta, mira que sortir a estendre la bugada només amb calces, bé, aquella veïna de l’apartament de Platja d’Aro anava sense, clar que era l’estiu. Brutícia, mira que la gent és porca i marrana. Com està de fastigós el pati interior de l’illa, els de l’ajuntament l’haurien de fer netejar a algú, no serà que ara no tinguem aturats, milions n’hi ha, al menys que facin alguna cosa útil, amb els diners que ens costen, aturats i immigrants, son la nostra ruïna. Mira que criden i foten soroll aquesta gent. Bruts i cridaners, no tenen civisme ni educació, ni res. A Singapur tot estava net i la gent no fumava ni pel carrer i al que ho feia, el multaven, aquell si que és un país civilitzat, va ser un gran viatge. Disciplina és el que ens manca, però amb aquests polítics que tenim, que podem esperar. Només procuren per ells i que aquesta colla de ganduls i xoriços els votin. Un bon bastó ens fa falta. I que faig si tinc un virus? A sobre tenen la barra de demanar que els votem. Que se’n vagin a la porra, no penso votar a ningú, si tots els que pensen com jo, que segur que som la gran majoria d’aquest país, ens poséssim d’acord, ja veuríem com canviarien les coses. I quanta roba ha d’estendre aquesta dona? Però és que gent que tingui la consciència social que jo tinc, no hi ha gaire, que hi farem!

Ara! Per fi s’ha obert el programa, a veure si poso els comptes al dia i tot em quadra.

Jordi Esteller

2011

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *