L’excel·lència

Els diccionaris ens diuen que “excel·lència” és un nivell superior, eminent o superlatiu al qual podem arribar en un àmbit concret de les nostres activitats humanes. També es defineix com alguna cosa amb una qualitat superior o quelcom molt bo en el seu gènere, que els fa dignes d’estima i són molt preuats.

És el conjunt de valors, comportaments, conductes, actituds i aptituds que configura un estil de vida on el repte constant és fer les coses bé. Es pot dir que és el resultat de fer “una mica més”, de forma repetida i al llarg del anys.

L’excel·lència no és un fi a obtenir, sinó un procés de millorament continu i harmònic de totes les dimensions de l’ésser humà: corporal o física, mental o psíquica i espiritual. Al ser un procés, és indefinit en el temps i per tant no s’acaba mai. Sempre es pot anar millorant i creixent, desterrant i abandonant hàbits negatius, substituint-los per altres de positius.

Porta a fer les coses el millor que es pot, dedicant tot l’esforç i energia a cada feina i a cada relació i desenvolupant tot el potencial possible de cadascú. No es tracta de fer les coses millor que els altres, sinó que es tracta de donar el millor d’un mateix.

No s’ha de confondre l’excel·lència amb la perfecció, que és el nivell màxim i equival o significa “fer-ho tot bé, sempre”. Aquest objectiu, com a humans que som, és inassolible: nosaltres no som perfectes i, per tant, cometem errors.

Això no ens ha de desanimar, ben al contrari, ens ha d’esperonar a seguir millorant, ja que encara que no és possible que arribem a la perfecció, quant més ens hi apropem, més alt serà el nostre nivell d’excel·lència.

El poeta grec Kavafis, a finals del segle XIX, en la seva obra “Viatge a Itaca” tot referint-se als conceptes de perfecció i d’utopia, ens diu que més important que el fet d’arribar, és tot el que s’aprèn en el camí i que, en definitiva, és el que ens fa créixer i evolucionar.

Molt més enrere, 100 anys abans de Crist, Ciceró va escriure la següent reflexió, que també ens ajuda a comprendre el concepte: “equivocar-se és propi dels humans, però només dels ximples persistir en l’error”

Encara que no es poden donar receptes concretes, relaciono a continuació un “decàleg d’idees” de com assolir nivells d’excel·lència:

– Cal tenir un coneixement real d’un mateix (fortaleses i debilitats) i la suficient sinceritat per no autoenganyar-se  i no confondre el que un és amb el que ens agradaria ser i que no ens manqui mai la confiança amb nosaltres mateixos.

– Exigència i esforç: poder vèncer la mandra i la comoditat és l’inici de l’excel·lència. Cal actuar amb iniciativa i força de voluntat i imposar-se una certa autodisciplina.

– Fer les coses o intentar-ho, sense buscar raons per demostrar als altres que no es poden fer.

– Comprendre que a la vida no se’ns dóna tot fet, cal generar oportunitats per obtenir èxits.

– Fixar-se objectius assolibles i anar-los revisant i actualitzant de forma periòdica.

– Quan tinguem un fracàs, cal saber dir “m’he equivocat”, rectificar i proposar-se no caure en el mateix error. Tornar-se a aixecar amb esperit d’aprenentatge i superació, sense culpar als altres.

– Quan calgui dir “no”, dir-ho sempre amb bones maneres.

– L’enveja, l’envaniment i l’orgull són autodestructors de l’excel·lència. No mirar als altres amb aires de superioritat.

– Aixecar els ulls de terra i elevar l’esperit somiant que aconseguim el que aparentment no és possible.

– Apropar-se a tot allò que és positiu, honest, pur, net, bo i sa.

Amb el sentit d’utilitarisme dominant en l’actualitat a la nostra societat, algú pot preguntar-se: i tot això per a què serveix?

Doncs serveix per créixer a nivell personal i poder tenir una vida millor, més elevada, plena. Una vida plena és una vida feliç i està clar que no es pot gaudir d’una vida plena en la mediocritat o en la mesquinesa.

També és útil per fer del món un lloc millor per viure-hi. No podem canviar als altres perquè millorin, però nosaltres sí que ho podem fer.

Per altra banda, la vida va molt ràpida i tendeix constantment a la complexitat, tot costa cada cop més. Si no estem a l’alçada i a punt per seguir el seu pas, ens estacarem i si estem molt de temps estancats, llavors “morim”, no a nivell físic però sí a nivell mental o espiritual.

Una darrera reflexió és que quant més ens apropem a la “situació ideal”, més alts són els nivells de satisfacció i autorealització que produeix l’excel·lència.

Tots podem beneficiar-nos d’aspirar a l’excel·lència. Està a l’abast de tothom. Com s’ha dit, es tracta simplement de fer les coses el millor possible en cada moment.

La pregunta que ens podem formular és: volem formar part de l’estadística que inclou la mediocritat majoritària o volem marcar una certa diferència, aspirant a l’excel·lència?

La resposta la trobarem a l’interior de cadascú de nos-altres. Només ens ho hem de plantejar!

JORDI ESTELLER

Maig 2012

 

9                    10

 

This post is also available in: Spanish

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *