L’equilibri

Equilibri és una paraula que fem servir tot sovint per referir-nos a un munt de conceptes o temes ben diferents entre ells. S’utilitza en enginyeria, física, química, biologia, economia, política, ecologia i també en l’estudi de l’ésser humà, tant en la seva vessant fisiològica com en la psicològica.

Em referiré avui a l’equilibri intern de les persones. Tots en coneixem algunes que diem són extremades, radicals, brusques  o desequilibrades i d’altres que contràriament, diem que són tranquil·les, pausades, moderades i controlades. Per què aquestes diferències?

Les tensions que patim i les emocions amb què reaccionem són els generadors de desequilibri més importants en la nostra vida. La primera tensió ens apareix al néixer: d’una situació on estàvem bé i confortables, de sobte, ens hi treuen, tallen el cordó umbilical i ens hem d’enfrontar amb un nou entorn que d’entrada ens incomoda i ens molesta. Curiosament en aquest procés ja es produeix una primera diferència: hi ha criatures que s’hi adapten de forma ràpida i fàcil i d’altres que els costa molt més recuperar aquest primer equilibri perdut.

El tema de les emocions és crucial per entendre la conducta humana. Davant d’un fet o d’una determinada situació en concret, les persones tenim una particular percepció i en fem una interpretació fonamentada amb els coneixements, valors i judicis propis de cadascú. D’acord amb aquesta percepció i interpretació, que solen ser diferents segons les persones, apareixen les emocions, que integren afectes i sentiments i són les que impulsen i provoquen les accions i els comportaments o conductes amb què reaccionem.

Aquesta forma de reaccionar, afegida als estats d’ànim que podem tenir en cada moment, explica les importants diferències que hi ha entre nosaltres.

Encara que totes les emocions que experimentem no es poden incloure en cap llistat, les emocions principals que ens afecten són: la por, l’ira, la tristesa, el plaer i l’amor. N’hi ha d’altres com el disgust, la sorpresa, la vergonya, etc. que no es consideren tan prioritàries com les primeres. Només a títol d’exemple i per donar a entendre l’extensió i amplitud del concepte i les seves gradacions, una emoció com l’ira que desenvolupem normalment quan un obstacle s’interposa als nostres objectius, pot convertir-se en ràbia, aquesta en rancor, després en ressentiment i finalment en odi, sentiment destructiu i contaminant en les relacions personals.

El desequilibri genera una profunda insatisfacció tant en un mateix com en les persones del nostre entorn. Gestionar les nostres emocions de forma correcta ens aproparà a l’equilibri. No és gens senzill, ja que el món emocional és com una “caixa negra” que moltes vegades no en sabem desxifrar tot el que conté.

Algunes recomanacions per millorar aquesta gestió passen per aconseguir un elevat grau d’autonomia i maduresa personal, tant en les relacions afectives com en les laborals, així com tenir un bon nivell d’autoestima (valorar-se un mateix de forma correcta). Res d’això és fàcil, però hauríem de ser conscients que cal donar a cada cosa la seva justa importància, tenint en compte l’entorn i disposar de bones dosis de sensatesa, mesura i equanimitat.

Un element que també ens ajuda és tenir un bon “diàleg intern”. És bo fer-nos amb freqüència preguntes a nosaltres mateixos sobre el “per què” de les nostres accions, actituds, objectius, etc.  Quant més grau d’auto-coneixement tinguem, millor. Ve a ser com si en el nostre ordinador intern hi tinguéssim una base de dades formada per totes les idees, experiències, decisions, emocions, coneixements, afectes, sentiments i creences  que hem anat acumulant des de la nostra infantesa, on hi poguéssim fer consultes quan ens convingués.

Això serà determinant per gestionar millor les nostres emocions i poder viure en un nivell més alt d’equilibri, assolint un estat de tranquil·litat i seguretat que tots cerquem d’una o altra forma i que anomenem ser feliç.

També convé conèixer que aquest nivell d’equilibri no es correlaciona ni amb tenir una intel·ligència brillant ni uns coneixements elevats. Al 1995, Daniel Goleman va publicar el seu llibre “Intel·ligència Emocional”, en el que va quedar palès que els coeficients intel·lectuals molt alts no garanteixen en absolut nivells acceptables d’equilibri intern. Simplement Goleman va demostrar que són temes diferents.

Si amb aquest modest escrit algú dels lectors aprofundeix una mica més en el seu diàleg intern per poder millorar el seu equilibri i la convivència amb els altres, haurà valgut la pena fer-lo.

JORDI ESTELLER

Febrer 2012

8 Equilibri

 

Una vegada vaig acompanyar un amic meu a comprar el diari, al seu quiosc habitual. El meu amic va saludar de forma amable el quiosquer i li va demanar el diari. El quiosquer li va donar de mala manera, de forma brusca i també li va rondinar perquè al pagar no li va donar l’import exacte. Malgrat tot el meu amic va donar-li les gràcies i li va desitjar bon cap de setmana.

– Estranyat, li vaig preguntar al meu amic, aquest quiosquer és sempre tan mal educat?

– Sí, em va respondre, sol comportar-se habitualment d’aquesta manera.

– Llavors, per què ets tan amable amb una persona així?

– Molt fàcil em contestà, perquè no vull que sigui ell qui decideixi com m’he de comportar jo.

This post is also available in: Spanish

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *