L’entusiasme

L’origen d’aquesta paraula prové dels antics grecs, que creien que l’entusiasme era un do del cel. Deien que la persona que l’experimenta és com si tingués un déu dins seu. En-theós: sentir-se posseït per un déu, propi de les persones enèrgiques i poderoses.

L’entusiasme és un estat d’ànim que ens impulsa a l’acció. No es veu ni es toca, però se sent. És com una energia que ens omple, ens mobilitza, ens activa i ens accelera. Ens fa “bullir la sang”.

Es tracta d’una combinació de dos estats anímics: l’optimisme i la motivació. L’optimisme ens permet creure que allò que desitgem és possible d’aconseguir i la motivació és la força interna que ens fa moure i actuar i ens apropa a assolir tot el que ens proposem.

L’entusiasme ve determinat per tres impulsos principals, el desig, la creença i l’expectació.

– El desig es refereix al fet d’aconseguir alguna cosa o fita.

– La creença que tenim de poder-ho assolir.

– L’expectació, entesa aquesta com allò que ens manté ferms en la realització d’una activitat a la recerca de la meta desitjada i proposada.

Respecte a les creences, cal remarcar que tots actuem sobre la base de creences positives que tenim de nosaltres mateixos, dels altres i de l’entorn. El fet de no tenir aquestes creences ens deixa aturats i, per tant, ens impedeix l’acció. Dit amb altres paraules: si no ens creiem que podem aconseguir la fita o l’objectiu, ja ni ens ho plantegem de forma seriosa.

La persona entusiasta sempre trobarà o intentarà trobar les millors respostes a la problemàtica que se li presenti. Normalment pren la iniciativa, no es queda paralitzada davant els fets que li són contraris i sol aconseguir el que vol, justament perquè creu que és possible. És capaç de despertar la creativitat, desprèn una gran vitalitat que fa que se li noti, fins i tot en el seu aspecte físic i en la manera de caminar.

L’entusiasme és un dels motors del comportament i a més és contagiós. Aquesta característica fa que resulti un atribut essencial i imprescindible pels que tenen la feina de liderar equips o grups de treball. La capacitat d’engrescar als altres que tenen els entusiastes els fa únics en aquesta difícil tasca de dirigir persones i els  proporciona la clau per poder fer-ho amb molt bons resultats.

Ve a ser com una màgia que ho fa tot possible, o si més no, ens obre la porta a l’esperança d’aconseguir-ho. Fa veure fàcil el que per a altres resulta difícil o impossible.

L’entusiasme, a part d’apropar-nos a situacions d’èxit, és un estat que es correlaciona amb la satisfacció interior de fer les coses bé i amb allò que tots busquem sempre: la felicitat.

A l’altra banda dels entusiastes, hi trobem els indiferents, els escèptics, els que estan tristos de forma permanent, els pessimistes, els que rondinen per tot, els que estan mancats de desig (mai no tenen ganes de res). Tots en coneixem d’aquests, viuen en un estat constant d’infelicitat, són els instal·lats a la queixa, tot ho troben malament o difícil, i mai no actuen per arreglar res.

El missatge és ben clar: cal buscar “motius” per entusiasmar-se, la vida n’està plena. Es poden trobar arreu: a la família, a la feina, en els amics, als esports, a la música, a la lectura, a les afeccions, als hobbies i un llarg etcètera.

Evidentment que a la vida no tot és fàcil ni de color de rosa, està clar que hi ha dificultats, obstacles i fins i tot travetes i cops baixos. Per tant, cal anar sempre acompanyats per la prudència; però si sentim que ens dominen les pors, la desídia, la frustració, el rebuig, l’apatia, l’abúlia, l’abatiment, la indiferència i les inseguretats, pensem que potser ha arribat el moment de fer una reflexió interna per replantejar-nos el futur del nostre camí.

Hem de ser conscients que som els arquitectes del nostre futur i som nosaltres els qui hem de decidir com volem passar la resta de la nostra vida. Trobar aquest do del cel, com deien els antics grecs, pot donar-nos una nova perspectiva. Val la pena proposar-s’ho.

JORDI ESTELLER

Octubre 2012

11               12              13

This post is also available in: Spanish

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *