L’ecologia emocional

Aquest concepte, relativament nou en el camp de l’estudi del creixement personal, va néixer l’any 2003 i els seus creadors, Mercè Conangla i Jaume Soler, el defineixen com un pas més enllà de la intel·ligència emocional i expliquen que el van desenvolupar quan  van adonar-se que a la nostra societat actual patim molta més contaminació emocional que atmosfèrica.

Amb la intenció d’apropar-nos al concepte, exposaré les idees bàsiques i principals, acompanyades d’alguns petits contes o anècdotes, que penso que ens poden ajudar a la seva comprensió.

“Diuen que hi havia un vell cacic d’una tribu indígena, que estava tenint una xerrada amb els seus néts sobre temes de la vida i els hi va explicar el següent:

– una gran baralla s’està produint dins meu, una baralla entre dos llops.

– un d’ells és maldat, temor, ira, gelosia, enveja, dolor, rancúnia, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, mentida, orgull i egolatria.

– l’altre és bondat, valor, alegria, pau, esperança, serenitat, humilitat, generositat, tendresa, benevolència, amistat, veritat, compassió i amor.

– aquesta mateixa baralla també s’està lliurant dins de tots els éssers humans del planeta.

Els nens van quedar-se un temps en silenci, fins que un d’ells va preguntar a l’avi:

– quin del dos llops creus que guanyarà?

El vell cacic respongué simplement:

– Guanyarà el llop que alimenti”

En el nostre món emocional hi ha una lluita contínua entre els dos llops, que representen dues tendències: la que ens empeny cap a la violència i la destrucció i la que ens mou a crear i a estimar.

Ningú no neix educat emocionalment i aquest aprenentatge es pot fer millor o pitjor. Depenent del resultat, tindrem més o menys equilibri intern i més o menys felicitat personal. És des de la infància que aprenem a gestionar les nostres emocions a partir de les influències i models que ens proporciona el nostre entorn. Poc a poc anem construint uns hàbits, uns fonaments que determinaran si l’edifici de la nostra vida emocional s’aixecarà sòlid i ferm o bé ple de desequilibris.

La lluita entre els dos llops, generalment ens provoca malestar i sovint improvisem i provem tota mena de solucions. Algunes fins i tot empitjoren el nostre patiment, encara que també de vegades tenim algun èxit i llavors ens sentim bé,  ja que tenim la percepció de què hem trobat la resposta més ecològica i intel·ligent.

El nostre patiment és evitable i es deu en bona part a una incorrecta gestió emocional. Com diu el conte, “alimentar el llop bo” és una decisió que ens reportarà harmonia i equilibri vital, però al mateix temps requereix molt esforç, disciplina, perseverança, voluntat i amor.

Cal saber que si aquests fonaments inicials s’han col·locat malament  -és a dir, que el nostre aprenentatge emocional no ha estat del tot correcte- ens podem plantejar, d’adults, fer-hi canvis i reformar-lo o reestructurar-lo a fons. No és una tasca fàcil, però hi ha força gent que ho aconsegueix. Només cal posar-ho al nivell de la pròpia consciència i proposar-s’ho .

L’ecologia emocional és la forma de gestionar els nostres afectes (emocions i sentiments) de tal manera que la seva energia promogui conductes que augmentin el nostre equilibri personal, afavoreixin el desenvolupament de la nostra capacitat d’adaptació, la millora de les nostres relacions interpersonals i el respecte i la cura del nostre entorn.

La resposta des de l’ecologia emocional és fomentar un model humà més autodependent, creatiu, pacífic i amorós, que es reflectirà en la millora de l’equilibri, la serenitat i l’harmonia personal.

Dos conceptes que estan profondament units a aquest plantejament són: la responsabilitat i la consciència de l’impacte emocional global.

Si bé no som responsables del que sentim, sí que ho som del que fem amb el que sentim. La gestió incorrecta del nostre clima emocional intern repercuteix directament a l’empitjorament del clima emocional global. O sigui que la nostra responsabilitat no afecta només al món interior, sinó que també afecta -i molt- a l’entorn que tenim.

“Sigues curós amb els teus pensaments perquè es tornaran paraules, sigues curós amb les teves paraules perquè es tornaran accions, sigues curós amb les teves accions perquè es tornaran en costum, sigues curós amb els teus costums perquè formaran el teu caràcter, sigues curós amb el teu caràcter perquè formarà el teu destí i el teu destí serà la teva vida. Mahatma Gandhi”

L’ecologia emocional fa un paral·lelisme entre l’ecologia i el món afectiu. Si no hem après a reciclar les nostres emocions, poden passar dues coses: o contaminem el nostre interior amb residus emocionals tòxics o embrutem les nostres relacions amb fruites carregades de dioxines.

Convé ser conscient que cada cop que escollim una conducta i passem a l’acció, posem una peça més en el fonament del nostre món intern, bé en el sentit de l’equilibri o del desequilibri.

Imaginem una situació en la que en un dels extrems hi ha una repressió emocional total, el bloqueig i la negació del sentir. A l’altre extrem hi ha la incontinència afectiva, l’explosió, la impulsivitat més absoluta.

Al centre podem trobar l’expressió de les nostres emocions, tenint en compte aquells principis ja formulats per Aristòtil ara fa uns dos mil quatre-cents anys:

“expressar el nostre sentiment, sí; però a la persona adequada, en el moment adient, amb el propòsit just i de la forma correcta”

L’equilibri l’aconseguirem aprenent a caminar per aquest “centre”, el que en diem l’autocontrol emocional, que no s’ha de confondre mai amb la repressió.

L’autocontrol és una competència que ens permet gestionar d’una forma intel·ligent els nostres afectes, amb un acurat treball de l’eix: ment-emoció-acció, mentre que la repressió és la contenció, generalment obligada o imposada, d’un impuls o afecte.

Contra més coherència hi hagi entre el nostre pensar, el nostre sentir i les nostres accions, més equilibri i benestar hi haurà a la nostra vida.

La llibertat d’expressar el nostre sentir ha d’anar sempre unida a la responsabilitat sobre l’impacte que tindrà el nostre comportament sobre nosaltres mateixos, els altres i el nostre entorn (el món).

Quan aquesta llibertat s’exerceix de forma emocionalment ecològica, augmenta la nostra pròpia harmonia. D’aquesta manera aprendrem a no contaminar emocionalment a la primera persona que passi pel nostre costat, tirant-li pel damunt una “brossa emocional” que no ha generat.

El marc correcte seria: nosaltres decidim quan, on, de quina forma i amb qui, mostrem el que sentim,  ja que és essencial tenir sempre el control i el timó de la nostra energia emocional. I quan arribi aquest moment en què decidim expressar el nostre enuig, la nostra ira i/o les nostres objeccions a la persona adequada, ho farem sempre des de l’assertivitat i el respecte.

El “per què” expressem el que sentim també és important, ja que l’energia més ecològica, més positiva és la que prové del desig de millora i no del desig de venjança.

Alguns principis de l’ecologia emocional són:

– tota l’energia emocional que no invertim en crear, la dirigim a destruir

– nosaltres triem ser part de la solució o part del problema

– el que som nosaltres: això és el món

Les reserves naturals del planeta són espais necessaris per mantenir l’equilibri ecològic. Són aquells llocs especials que ens permeten contemplar i valorar la bellesa de la vida en el seu estat més pur. Tots nosaltres necessitem disposar d’un entorn on sigui possible desenvolupar aquells sentiments i valors, especialment fràgils.

Espècies úniques com l’amor, l’agraïment, l’amistat, la generositat, la compassió, la confiança, la serenitat o la tendresa solament poden viure i créixer en zones lliures de la contaminació i devastació externa. Som responsables de crear aquest medi adequat en el que es permeti l’existència d’aquestes espècies emocionals en perill d’extinció. Per poder mantenir el nostre equilibri hem d’abandonar les relacions destructives i els espais contaminats.

Alimentar el llop bo es obrir-se a la bondat, a la veritat, a la bellesa i a l’amor.

Una anècdota final: “la música està dins nostre”. Sovint ens queixem de què “no hem tingut sort…, la vida ha estat injusta amb nosaltres…, no hem tingut prou recursos per ser feliços…”  Acostumem a buscar el motiu de la nostra manca d’equilibri fora de nosaltres en lloc de mirar al nostre interior.

“Nicolo Paganini és considerat com un dels més grans violinistes de tots els temps. En un dels seus concerts, quan es disposava a actuar en un gran teatre ple de gent, que el va rebre amb forts aplaudiments, a l’aixecar l’arc per començar a tocar el violí, es va adonar que no era el seu. Per un músic com ell, la situació era insòlita i es va sentir molt angoixat sense el seu estimat violí. Malgrat tot, va comprendre que en aquell moment no tenia cap més alternativa que iniciar el concert i va començar a tocar.

Tothom va dir que aquell va ser un dels millors concerts de la seva vida. Un cop acabada l’actuació, ja en el seu camerino, li va fer la següent reflexió a un amic seu:

– Avui he après la lliçó més important de tota la meva carrera. Fins fa una estona, creia que la música estava al violí, però m’he adonat que no, que la música està dins meu i el violí només és l’instrument per mitjà del qual, les meves melodies arriben als altres”

És dins nostre on està la “música”, la clau de l’equilibri o del desequilibri, la llavor de la creació o de la destrucció. Tots tenim la possibilitat i la responsabilitat d’aportar la nostra melodia a aquesta simfonia comú, que és la humanitat.

Nosaltres triem: equilibri o desequilibri?  Només depèn de nosaltres!

JORDI ESTELLER

Desembre 2012

 

14                15                 16

This post is also available in: Spanish

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *