L’empatia

1 aIntentaré explicar el significat de la paraula “empatia”, ja que malgrat que en el llenguatge col·loquial cada cop es fa servir més, penso que existeix un gran desconeixement sobre el tema.  Quan ens referim a què vol dir, és freqüent dir frases com “posar-se a les sabates de l’altre”,  “posar-se a la seva pell” o “veure a través dels vidres dels altres”.  Tot això és ben cert i el que pretenc és ampliar una mica més el concepte.

L’empatia és una habilitat, pròpia de l’ésser humà, que ens permet comprendre, reconèixer i apreciar els sentiments de les altres persones. És la capacitat que fa que entenguem els pensaments, les emocions, les motivacions i les raons dels comportaments dels altres i que, posant-nos al seu lloc, compartim aquests sentiments.

L’empatia és de vital importància perquè hi pugui haver una bona comunicació. Algunes persones la confonen amb “simpatia”, quan en realitat l’empatia té un procés mental molt més elaborat. La simpatia és la inclinació afectiva entre les persones i que en general, quan es produeix, és mútua, mentre que el contrari, l’antipatia es pot definir com un sentiment d’aversió cap a l’altre.

Tenir empatia no equival a estar d’acord amb l’altra persona, ni tampoc implica abandonar les opinions i conviccions que tinguem per assumir com a pròpies les dels altres. És més, es pot estar en total desacord amb algú sense que per això deixem de ser empàtics, acceptant com a legítimes les motivacions i la posició dels altres, tot en un marc de profund respecte i cordialitat.

L’empatia ve a ser com el nostre “radar social” que ens permet navegar amb encert al voltant de les nostres relacions personals més properes. Es dóna en totes les persones amb més o menys intensitat i no es tracta d’un do especial amb el qual es neix, sinó d’una qualitat que podem desenvolupar i potenciar.

Per raons diverses hi ha persones que tenen molta capacitat empàtica i en canvi n’hi ha d’altres que tenen grans dificultats per entendre’s amb la gent i posar-se al seu lloc. En general cadascú de nosaltres sap com són les persones del nostre entorn i de forma més o menys conscient som selectius i quan a la nostra vida se’ns planteja alguna qüestió important que volem compartir amb algú, tenim preferència a escollir aquelles persones que sabem ens escoltaran i intentaran comprendre’ns i si els hi demanem el seu punt de vista ens el donaran, sense intentar convèncer-nos de res.

En canvi, no confiem en les persones no empàtiques. Com les reconeixem?  Són fàcils de distingir i de fet les coneixem perquè són aquelles que s’esforcen en explicar-nos totes les seves vivències amb detall, parlen molt més que escolten i quasi mai et pregunten per les teves coses; se’ls hi passa el temps explicant-nos les seves.

Alguna vegada ens haurem pogut preguntar per què hi ha persones properes que no confien en nosaltres, no busquen el nostre recolzament o es retreuen en el moment de parlar-nos dels seus sentiments.

Es donen una sèrie de barreres que normalment són les que impedeixen aquest apropament. Entre les errades més freqüents que es produeixen quan ens relacionem amb els altres, hi ha la tendència a treure importància el que preocupa a l’altre i intentar ridiculitzar els seus sentiments (no exageris, no n’hi ha per tant); escoltar amb prejudicis i procurar que les nostres idees i creences influeixin a l’interpretar el que els hi passa; valorar i jutjar, dient frases de l’estil “és que… el que has fet no està gens bé”, “d’aquesta forma no aconseguiràs mai res”; expressar compassió (quina pena que em fas); posar-se com a exemple per haver viscut les mateixes experiències (a mi també em va passar, què m’has d’explicar a mi).

Tot això, el que fa és bloquejar la comunicació i evitar que es doni una bona relació d’empatia. Les persones que estan excessivament pendents d’elles mateixes són les que tenen més dificultats per pensar en els altres i assumir la seva situació. Per tant, per desenvolupar empatia hauríem de ser capaços de “sortir” de nosaltres mateixos i “entrar” en el món de l’altre.

Respecte a les actituds a tenir en compte per desenvolupar l’empatia, cal destacar: escoltar amb la ment oberta i sense prejudicis; prestar atenció i demostrar interès pel que ens expliquen (no n’hi ha prou en saber el que l’altre sent, cal demostrar-ho); no interrompre mentre ens estan parlant;  mostrar-se oberts i flexibles a totes les idees; evitar que ens vegin com un expert que es dedica a donar consells en lloc d’intentar comprendre els senti-ments de l’altre.

Ser empàtic és simplement ser capaç d’entendre emocionalment als altres i és la clau de l’èxit en les relacions interpersonals.

Gràcies per arribar fins aquí. Si aquest escrit ha servit per fer reflexionar a una sola persona, ja em sentiré més que satisfet: haurà valgut la pena fer-lo.

Jordi Esteller

Març 2011

.

3                    2

 

This post is also available in: Spanish

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *