Diguem prou

MANIFEST   “DIGUEM PROU”

DE LES PIMES I AUTÒNOMS EN CONTRA DE LES POLÍTIQUES QUE DIFICULTEN LA SORTIDA DE LA CRISI I FRENEN EL PROGRÉS DEL PAÍS

19 de març de 2014

ÍNDEX

Preàmbul

1. Emprenedoria

2. Crèdit i finançament

3. Fiscalitat

4. Laboral

5. Energia

6. Formació i Ocupació

7. Internacionalització

8. Infraestructures

9. Gestió Pública

PREÀMBUL

Ara ja fa més de set anys que estem en crisi. Una crisi que ha afectat, i continua afectant greument el nostre teixit productiu. En especial i de forma més intensa les pimes i els autònoms, que han estat sempre la base de la nostra economia.

El 2007 Catalunya tenia 535.000 pimes que ocupaven més de dos milions de persones. Avui dia en queden 470.000 que ocupen al voltant de 1.650.000 treballadors. Per tant, en el llarg i tortuós camí de la crisi hem perdut 65.000 empreses, 80.000 autònoms i més de 350.000 llocs de treball. Es tracta d’una mortaldat proporcional que s’ha donat també a la resta d’Espanya.

La crisi ha impactat sobre l’estructura econòmica catalana i espanyola, agreujant el fenomen de la desindustrialització, perceptible ja des de finals dels noranta. L’aportació de la indústria al valor afegit català ha assolit un mínim del 17%. Tot plegat és un preu massa alt per al nostre teixit empresarial i els seus treballadors.

L’any en què va començar la crisi, les pimes generaven el 64% del valor afegit dels sectors de mercat. A dia d’avui, aquesta xifra ha caigut al 55%. La pèrdua de pes enfront de la gran empresa és evident, i també enfront del sector públic. Podem afirmar que el segment de l’economia que més ha patit i està patint la crisi és, sens dubte, el de les pimes i els autònoms.     

Curiosament, però, tant polítics com analistes semblen coincidir en el fet que la sortida de la crisi vindrà de la mà de les pimes i les noves empreses, que permetran crear nous llocs de treball i regenerar el teixit productiu del país. Tots se n’omplen la boca, amb aquest discurs. No obstant això, les paraules van per un cantó i els fets per un altre. Es fan promeses de suport que gairebé mai no arriben a bon port i justament les mesures preses en els darrers temps van en la direcció oposada. 

La manca de sensibilitat per part del sistema envers les pimes i els autònoms és notòria. Problemes ben palesos com el dels terminis de cobrament s’eternitzen i sembla impossible trobar-hi solucions. S’aproven mesures que incideixen negativament sobre la competitivitat del nostre teixit productiu. Entre les darreres podem esmentar els augments en els costos de la Seguretat Social a causa de la supressió de bonificacions i la pujada de les cotitzacions, les polítiques erràtiques i els augments dels preus de l’energia i la penalització de l’autoconsum, la creixent pressió fiscal i la manca de crèdit, així com el seu elevat cost per a les pimes i els ciutadans, que no per a la banca, les administracions i les grans empreses, les contínues i reiterades inspeccions de tot tipus, les traves administratives, etc. Tot plegat alenteix la sortida de la crisi, impedeix generar ocupació i frena el progrés del nostre país.

Els nostres dirigents han incomplert de manera reiterada les seves promeses electorals, des de la baixada d’impostos i cotitzacions socials que prometien alguns, fins al país business friendly que ens oferien uns altres. S’ha esquinçat de manera flagrant el contracte social entre els petits empresaris, que són la majoria del teixit productiu, i els governants s’han mostrat més sensibles als grans lobbies i les elits que als interessos d’aquesta majoria silenciosa.

Avui, però, aquesta majoria empresarial alça la seva veu per exposar els nombrosos greuges que pateix i per reclamar canvis profunds i immediats. La Junta Directiva de PIMEC del passat 21 de gener decidí organitzar un acte massiu de mobilització, que fou referendat en una sessió extraordinària conjunta de la mateixa Junta i representants dels més de 200 gremis i associacions de PIMEC el 17 de febrer.

Aquest acte el fem a Catalunya però representa i reflecteix el mateix sentiment de totes les pimes i autònoms d’Espanya.

No podem permetre que ser empresari hagi esdevingut una raresa o un miracle al nostre país, que Catalunya hagi deixat de ser una terra d’oportunitats i que els nostres joves triïn abans el camí de l’exili que crear aquí la seva empresa. És el moment de reivindicar el lloc que pertoca i l’atenció que mereixen el botiguer que aixeca cada dia la persiana, l’autònom que al matí encén els llums del seu taller, l’empresari que fa una factura en diumenge o el professional que passa la nit acabant un encàrrec.

El futur del país i de la societat estan en perill i ha arribat el moment que les pimes i els autònoms…

DIGUEM PROU

EMPRENEDORIA (Sr. Joan Alarcón)

#DIGUEM PROU a les dificultats persistents per iniciar una activitat empresarial, malgrat les lleis òmnibus, les incubadores i els vivers d’empresa.

#DIGUEM PROU a la pèrdua del patrimoni personal i familiar dels empresaris mentre els bancs recuperen els seus deutes i reben generosos “rescats” públics.

#DIGUEM PROU a la desproporcionada regulació mediambiental catalana que posa entrebancs a l’inici, modificació i ampliació de l’activitat industrial.

DIGUEM PROU a la sobreregulació per part de tots els nivells administratius, que complica i endarrereix l’activitat emprenedora.

#DIGUEM PROU a la dispersió de recursos i polítiques per part de les administracions públiques en matèria de suport als emprenedors.

#DIGUEM PROU a la manca d’un compromís ferm de les administracions envers l’emprenedoria.

#DIGUEM PROU a les dificultats per tenir una segona oportunitat.

#DIGUEM PROU a la complexitat per tancar empreses i a la persecució a què sovint queden sotmesos els administradors de societats mercantils inactives.

#DIGUEM PROU a la vergonyosa classificació de l’Estat espanyol a l’estudi del Banc Mundial sobre facilitats per obrir negocis (lloc 52è el 2014, entre Tunísia i Mèxic).

CRÈDIT I FINANÇAMENT (Sra. Cristina Contel)

#DIGUEM PROU al poc i costós crèdit que reben les pimes i els autònoms, tot i que els bancs es financen per mitjà del Banc Central Europeu al 0,25% d’interès anual.  

#DIGUEM PROU a ser a la cua d’Europa en crèdit a pimes segons el Banc Central Europeu: el 81% de les pimes espanyoles ha patit augments de tipus d’interès i el 55% ha hagut d’aportar més garanties (enfront de la mitjana europea del 52% i 29%, respectivament).        

#DIGUEM PROU a l’incompliment reiterat dels terminis màxims de pagament de la Llei de Lluita contra la Morositat per part de les administracions públiques i d’algunes grans empreses i corporacions.

#DIGUEM PROU als 171 dies de mitjana en què les empreses cotitzades a l’IBEX-35 paguen els seus proveïdors, sense que la CNMV o altres reguladors facin res davant aquesta il·legalitat. Cal un règim sancionador que posi ordre a aquesta situació.

#DIGUEM PROU al menyspreu dels projectes empresarials com a referent de qualsevol préstec i a l’exigència en el seu lloc de garanties reals i personals desproporcionades per part d’empresaris i dels seus familiars.

#DIGUEM PROU a la necessitat de l’autorització del client (acord entre les parts) en règim de criteri de caixa de l’IVA per tal que la pime i els autònoms s’hi puguin acollir.

#DIGUEM PROU al sistema bancari que destina els recursos públics rebuts a resoldre els problemes propis abans d’exercir la seva funció de canalitzar l’estalvi cap a l’economia productiva.

#DIGUEM PROU a uns tipus d’interès per al crèdit a les pimes que es troben un 50% per sobre dels que paguen les grans empreses espanyoles.

#DIGUEM PROU a l’escàs desenvolupament del capital risc i del finançament alternatiu a Catalunya, com a alternativa al crèdit bancari.

#DIGUEM PROU a les mesures recents del govern estatal per reestructurar deutes, que obliden les pimes i autònoms en excloure’n els deutes amb Hisenda i la Seguretat Social.

 

FISCALITAT (Sr. Joan M. Gimeno)

#DIGUEM PROU a les pujades d’impostos reiterades, excessives i generalitzades al llarg dels darrers anys, a tots els nivells (local, autonòmic i estatal).

#DIGUEM PROU a l’excessiva pressió fiscal sobre les pimes i al fet que aquestes acabin pagant un tipus efectiu d’impost sobre societats superior al de les grans empreses.

#DIGUEM PROU a les exagerades obligacions formals i administratives que recauen sobre les pimes per pagar i gestionar els seus tributs.

#DIGUEM PROU a l’aprovació improvisada, sobtada i sovint amb efectes retroactius de normes tributàries que no tenen en compte les característiques de les pimes i els causen inseguretat jurídica i costos indeguts i desproporcionats.

#DIGUEM PROU a fer el control i les comprovacions tributàries de forma reiterada i focalitzada en les empreses que declaren i paguen els seus impostos, en lloc de lluitar de forma decidida i efectiva contra el frau fiscal.

#DIGUEM PROU a una fiscalitat pensada per a les grans empreses, que fa menys competitives les nostres pimes i autònoms.

#DIGUEM PROU a l’economia submergida i a la corrupció.

#DIGUEM PROU a les dificultats de les pimes per obtenir ajornaments i fraccionaments tributaris, a la prohibició d’ajornar el pagament de retencions i a l’aplicació automàtica d’embargaments, recàrrecs o sancions en cas de dificultats de tresoreria.

#DIGUEM PROU al règim de rectificació de factures en cas de morositat, que, pel seu deficient funcionament, provoca l’avançament de diners a l’administració tributària.  

#DIGUEM PROU a la pujada desproporcionada de les retencions i ingressos a compte, que no tenen present la capacitat econòmica d’empreses i autònoms i provoquen l’avançament d’impostos i devolucions tributàries innecessàries.

#DIGUEM PROU al tractament fiscal dels administradors de les pimes com a consellers d’empreses de l’IBEX-35, aplicant-los una retenció per IRPF prohibitiva del 42%.

#DIGUEM PROU a les devolucions tributàries sense cap certesa ni data concreta de pagament, que provoquen tensions de tresoreria a les pimes, mentre aquestes reben fortes sancions i recàrrecs si no paguen a temps els seus impostos.

#DIGUEM PROU  a la manca d’unitat per part dels tribunals en l’aplicació de criteris de resolució de conflictes tributaris, a la seva lentitud i als seus costos de tramitació.

#DIGUEM PROU a les duplicitats d’impostos que graven uns mateixos fets imposables, com per exemple l’IBI i l’Impost sobre Patrimoni.

LABORAL (Sr. Jordi Esteller)

#DIGUEM PROU al constant augment de les cotitzacions socials de les empreses i autònoms, ja entre les més altes d’Europa, en un context de crisi com l’actual.

#DIGUEM PROU a la pràctica supressió de la majoria de bonificacions contractuals amb efectes retroactius, que han augmentat els costos empresarials.

#DIGUEM PROU a normes laborals confuses i canviants que generen inseguretat jurídica, així com a la creixent burocràcia en els tràmits laborals.

#DIGUEM PROU a una estructura de negociació col·lectiva dominada per les grans empreses, que regula condicions de treball sense conèixer a fons la realitat del nostre teixit productiu.

#DIGUEM PROU a l’atur, un drama que pateix massa gent al nostre país i que només es pot solucionar amb la creació d’empreses i l’estímul de les pimes i autònoms, però que la ceguesa política no permet afrontar com una emergència nacional.

#DIGUEM PROU a l’eliminació de normatives que afavorien les pimes, com la recent supressió de la cobertura del FOGASA per acomiadaments procedents a les empreses de menys de 25 treballadors.

#DIGUEM PROU a una política d’augments de salaris constants als convenis col·lectius i que no estan basats en augments reals de productivitat a les empreses.

#DIGUEM PROU als exagerats i escandalosos sous d’alguns dirigents d’empreses de sectors regulats, que acabem pagant els ciutadans amb tarifes, comissions i preus regulats o mancats de competència.

#DIGUEM PROU a un sistema d’inspeccions laborals feixugues i complexes, que se centren gairebé únicament en les pimes que actuen a l’economia formal i deixen de banda les activitats informals.

ENERGIA (SR. VICENÇ PEDRET)

#DIGUEM PROU a la connivència entre l’oligopoli energètic i els partits polítics quan posen per davant els interessos d’uns pocs davant l’interès general.

#DIGUEM PROU a una política energètica erràtica, la conseqüència de la qual són uns preus elèctrics entre els més cars d’Europa, sobretot en els segments de consum de pimes i autònoms.

#DIGUEM PROU a la inseguretat jurídica que generen les contínues reformes del sistema elèctric, autèntics pedaços mancats d’orientació clara, que afecten negativament de forma retroactiva inversions ja consolidades i que han suposat la pràctica desaparició del prometedor sector industrial de les fotovoltaiques.

#DIGUEM PROU a penalitzar l’autoconsum energètic a partir d’un peatge de suport, dissenyat amb caràcter dissuasiu, únic entre els països del nostre entorn i clarament contrari a les orientacions energètiques formulades per la Unió Europea.

#DIGUEM PROU a pagar l’electricitat generada en centrals nuclears i hidràuliques ja amortitzades al preu de la generada a partir de carbó o de gas natural.

#DIGUEM PROU a l’allargament de la vida útil de les centrals nuclears sense que això serveixi per cancel·lar el dèficit tarifari. 

#DIGUEM PROU a haver d’assumir les despeses derivades de la mala planificació energètica per part del govern i de l’oligopoli elèctric, amb el resultat d’un excés de potència instal·lada, quan sempre se’ns ha considerat subjectes passius d’aquesta planificació.

#DIGUEM PROU a haver de suportar el cost dels peatges de connexió, quan aquests s’han convertit en un calaix de sastre per finançar conceptes a la seva finalitat (costos de transició a la competència, moratòria nuclear, primes a les renovables, garanties de potència, costos extrapeninsulars, etc.).

#DIGUEM PROU a la impunitat per inspeccionar instal·lacions fotovoltaiques i a les multes totalment desproporcionades per la no inscripció de les dites instal·lacions en el pertinent registre.

 

FORMACIÓ I OCUPACIÓ (Sra. Imma Estivill)

#DIGUEM PROU a profundes reformes educatives no consensuades entre tots els partits i agents econòmics, que acaben essent efímeres en el temps.

#DIGUEM PROU a polítiques tèbies que no afronten els grans reptes de la formació professional, més centrades en qüestions organitzatives internes que a donar resposta a les necessitats presents i futures dels empresaris i del mercat de treball.

#DIGUEM PROU a polítiques ocupacionals que no tenen en compte el mercat de treball en el qual s’hauran d’inserir les persones i que perpetuen les mancances de certs perfils professionals.

#DIGUEM PROU a unes polítiques actives d’ocupació adaptades a les necessitats i possibilitats de la gran empresa, però no de les pimes i autònoms.

#DIGUEM PROU als discursos polítics que lloen les virtuts de la formació i la qualificació professional, però després es plasmen en instruments que en dificulten l’execució, tant per a les empreses com per a les persones, amb normatives i taxes totalment fora de lloc.

#DIGUEM PROU a un fracàs escolar elevadíssim i al baix nombre de places de programes de segona oportunitat per als nostres joves, que llasten el seu futur i el del país.

#DIGUEM PROU a un model de serveis ocupacionals estacionals en funció dels recursos i no de les necessitats de les persones treballadores, ocupades o en situació de desocupació.

#DIGUEM PROU a la falta d’actuacions contundents de millora de l’estructura de qualificació de la nostra població activa, massa feble en els seus nivells baixos i mitjans,   que llasta l’avenç cap a models productius més competitius i de més valor afegit.

#DIGUEM PROU a la manca d’estratègies de desenvolupament que responguin a les oportunitats i necessitats dels diferents territoris.

#DIGUEM PROU a l’absència d’un model propi de finançament de la formació contínua a les pimes, que les obliga a aplicar un sistema pensat per a les grans empreses. 

#DIGUEM PROU al discret rol de les universitats com a generadores de coneixement aplicable a l’empresa, malgrat la seva generosa dotació pressupostària.

 

INTERNACIONALITZACIÓ (Sr. Joaquim Llimona)

#DIGUEM PROU a les importants reduccions de recursos públics destinats al suport a la internacionalització de les pimes i al fet que la majoria d’aquests recursos minvants es dediqui a cobrir despeses corrents de les agències públiques d’exportació a nivell estatal i autonòmic.

#DIGUEM PROU a la paperassa anacrònica i feixuga que han d’omplir les empreses exportadores, quan haurien de disposar de les màximes facilitats administratives.

#DIGUEM PROU a la insuficiència de mitjans humans i d’horaris d’atenció dels serveis duaners i paraduaners, com els que tenen altres països del nostre entorn, i a la dificultat per accedir a informació clara i actualitzada sobre les duanes.

#DIGUEM PROU als serveis d’inspecció duanera que, a diferència d’altres països europeus, no estan orientats a evitar la paralització de les mercaderies.

#DIGUEM PROU als perjudicis que representa per als exportadors l’actual règim tributari, que allarga les devolucions d’IVA, n’impedeix la planificació i penalitza la creació d’establiments a l’estranger.

#DIGUEM PROU a la ineficiència en la gestió dels visats dels estrangers que han de viatjar a Catalunya per motius de negocis, fet que suposa perdre oportunitats d’exportació per a les nostres empreses.

#DIGUEM PROU al desemparament de les pimes en el seu procés d’implantació de delegacions comercials i productives a l’exterior, especialment en l’expatriació de personal.

#DIGUEM PROU al greuge que aquesta manca de suport a les pimes genera enfront d’algunes grans empreses que han gaudit fins i tot de l’aval públic per als seus projectes, obres i inversions a l’estranger.

 

INFRAESTRUCTURES (Sr. Miquel Camps)

#DIGUEM PROU a la gestió de les inversions públiques en infraestructures amb criteris de rendibilitat política en lloc de criteris de rendibilitat econòmica i d’eficiència, entre les quals la construcció de tantes vies d’alta velocitat que no es justifiquen pel trànsit actual o futur i que no seran mai rendibles.

#DIGUEM PROU a la davallada de la inversió estatal en infraestructures a Catalunya, agreujada per uns nivells d’execució anormalment baixos i reflectits en les nombroses obres aturades, des de l’autovia A-27 a Tarragona i Lleida, fins a la connexió entre l’AP-2 i l’A-2 al Baix Llobregat o el Quart Cinturó als Vallesos. 

#DIGUEM PROU al retard injustificable en els accessos als ports i el Corredor Mediterrani, a l’oblit inversor a rodalies i a la gestió centralitzada de les grans infraestructures, sense propiciar la competència entre elles. 

#DIGUEM PROU a l’abandó per part d’administracions locals i comarcals de polígons industrials catalans que, amb infraestructures obsoletes i accessos inadequats, dificulten la mobilitat de persones i mercaderies a les empreses i en llasten la competitivitat.

#DIGUEM PROU al greuge dels nombrosos peatges a Catalunya i a l’incompliment reiterat de la Disposició Addicional tercera de l’Estatut, que acumula un dèficit inversor superior als 2.600 milions d’euros.

#DIGUEM PROU a les polítiques erràtiques de finançament d’infraestructures, que encareixen de manera sobtada els costos logístics de les empreses, com la nova taxa per als camions a l’Eix Transversal.

#DIGUEM PROU a la manca d’inversions en infraestructures de telecomunicacions d’alta velocitat i costos ajustats, que puguin facilitar el desenvolupament equilibrat del conjunt del territori català. 

#DIGUEM PROU a l’absència de polítiques estables i consensuades en matèria d’aigua, amb augments constants del cànon i la incertesa en la gestió d’infraestructures que això comporta.

 

GESTIÓ PÚBLICA (Sr. Alejandro Goñi)

#DIGUEM PROU a l’incompliment del principi “pensar primer en petit” a l’hora de desenvolupar noves normes, tal com exigeix l’Small Business Act de la Comissió Europea.

#DIGUEM PROU a la burocràcia excessiva i a la sobreregulació a què es veu obligada l’activitat empresarial, i que té més incidència en les petites i mitjanes empreses per raó dels seus limitats recursos.

#DIGUEM PROU a la submissió que practiquen els governs respecte a algunes elits sectorials (principalment banca, energia, obra pública i gran distribució).

#DIGUEM PROU a la competència deslleial del sector públic als operadors privats en àmbits com el sanitari quan entra a prestar serveis de pagament amb infraestructures finançades per tots.

#DIGUEM PROU a les polítiques guiades pel fonamentalisme ideològic d’uns i les urgències financeres d’uns altres, que porten a una ineficient recentralització de competències, en uns casos, i a l’amenaça a sectors sencers com el petit comerç, en d’altres.

#DIGUEM PROU a la discriminació de les pimes en la contractació pública a través de la no divisió dels contractes en lots, del procés de recentralització de la compra o del predomini del criteri del preu sense considerar la qualitat o el servei del producte.

#DIGUEM PROU a la corrupció política, la prevaricació i la malversació de cabals públics en l’administració, així com a la impunitat que la seva pràctica comporta, tant en termes judicials com de cost polític per als qui les practiquen.

#DIGUEM PROU a la manca de reformes estructurals en el sector públic, de manera que persisteixen les seves ineficiències i desajustos.

#DIGUEM PROU a la concentració de les retallades no només en els serveis públics sinó sobretot en la inversió en infraestructures, innovació i internacionalització, els àmbits que més afavoreixen les empreses i l’economia productiva.

#DIGUEM PROU a la inseguretat jurídica que generen les contínues modificacions de lleis vigents i a la sistemàtica judicialització dels conflictes entre administracions i administrats, en un país en què la justícia és una de les més lentes d’Europa.

#DIGUEM PROU a l’incompliment de les lleis per part de la pròpia administració, com succeeix en el cas de la Llei de Lluita contra la Morositat, que és paper mullat davant farmàcies, hospitals, atenció social i altres.

#DIGUEM PROU a l’equiparació accelerada entre costos i preus dels serveis públics, tal com hem vist en el cànon de l’aigua, els peatges elèctrics, les taxes judicials, les tarifes del transport públic, el cànon de residus, etc.

#DIGUEM PROU al desfasament entre ingressos fiscals i despesa de l’Estat a Catalunya.

#DIGUEM PROU a la manca d’una política efectiva de simplificació administrativa, al creixent traspàs als administrats de més responsabilitats i a l’allau constant d’inspeccions fiscals, laborals, sanitàries i de tot tipus que pateixen pimes i autònoms per part de totes les administracions, mentre els competidors deslleials, que queden fora del sistema regular, incompleixen impunement les seves obligacions i no són objecte de cap tipus d’exigència.

 

 

DISCURS DE CLOENDA I PROPOSTES

Josep González, President de PIMEC

“DIGUEM PROU” – Palau de Congressos de Montjuïc. Dia 19-03-14

Amics,

Tal com hem vist a través dels blocs temàtics exposats, que recullen les vostres aportacions i les dels experts de PIMEC, i dels testimonis empresarials mostrats en el vídeo, són molts els greuges que patim les pimes i els autònoms de Catalunya i de la resta de l’Estat.

Per tant, no són poques les mesures i reformes que cal afrontar amb la màxima fermesa i amb absoluta prioritat. Aquestes són les propostes, fruit també de la vostra nombrosa participació, que sincerament agraeixo, que volem fer arribar als Governs de Catalunya i Madrid i que ara exposaré per a la seva aprovació.

 

EMPRENEDORIA

Cal un autèntic suport, coordinat i sense dispersió dels recursos que s’han de destinar al col•lectiu dels emprenedors, una “política de país” en matèria d’emprenedoria, amb incentius fiscals amplis per a inversors i emprenedors, així com un entramat normatiu que faciliti l’inici, modificació i expansió de l’activitat industrial i agilitzi la creació i reestructuració d’empreses. Cal també una veritable Llei de segona oportunitat, de manera que l’empresari que ha actuat amb responsabilitat tingui l’ocasió de seguir creant riquesa i llocs de treball.

 

CRÈDIT I FINANÇAMENT

Necessitem garantir que el crèdit flueixi amb normalitat per finançar els  projectes empresarials viables, amb interessos europeus i sense garanties personals ni familiars, i que es faciliti l’arribada efectiva dels recursos del BCE i de les administracions públiques als petits i mitjans empresaris a través de mecanismes publicoprivats. Cal establir un règim sancionador efectiu de la Llei de Lluita contra la Morositat, per tal de completar una normativa tan important com necessària per a les pimes i els autònoms i poder millorar els terminis de pagaments i reduir la morositat. Cal suprimir l’autorització del client per acollir-se al criteri de caixa de l’IVA perquè aquesta mesura sigui efectiva.

 

FISCALITAT

És fonamental instaurar un sistema fiscal pensat i adaptat a les pimes i que tingui en compte la seva estructura i dimensió. Necessitem una reforma que baixi la pressió fiscal per afavorir la reactivació econòmica, que esdevingui un nou model de relació entre els contribuents i l’administració, que modifiqui el sistema de recàrrecs i sancions tributàries; una reforma de tributs com l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats per minimitzar les retencions i pagaments a compte, agilitzar les devolucions, afavorir la inversió, impulsar l’ocupació, assolir un tractament homogeni de les empreses, així com evitar duplicitats impositives.

Cal una reforma en profunditat de la revisió administrativa i contenciosa dels actes tributaris, que la faci més homogènia en l’aplicació de criteris, més àgil i menys onerosa en despeses de tramitació i que sigui efectiva en la lluita contra l’economia submergida i la corrupció que patim.

 

LABORAL

Ens cal una legislació laboral i social que tingui en compte de debò la realitat de les pimes i els autònoms, que representen 2/3 de la força laboral del país, i que sigui clara, estable i fàcil d’aplicar, seguint els principis recollits a l’Small Business Act de la Comissió Europea, que postula “pensar primer en petit”. És imprescindible una reducció substancial i generalitzada de les quotes a la Seguretat Social, que permeti aprofitar al màxim la capacitat de contractació de pimes i autònoms, així com continuar el procés de reforma laboral començat.

 

ENERGIA

Cal un pla estratègic i una reforma energètica clara i no erràtica, que tingui per finalitat la millora de la competitivitat de les nostres pimes i autònoms, respecte als europeus, que faciliti la reducció del preu del Kw, que respecti l’interès general, que estigui fonamentada en l’estalvi i l’eficiència energètica, que no tingui peatge per l’autoconsum i que s’orienti a la reducció de l’elevada dependència dels combustibles fòssils, a més de garantir la seguretat del subministrament.

 

FORMACIÓ I OCUPACIÓ

Calen polítiques de formació, qualificació i ocupació a partir de les necessitats presents i futures de les empreses i dels territoris, tenint sempre en compte la perspectiva de la pime, i en què els serveis ocupacionals finançats amb fons públics siguin estables en el temps, i els instruments de proveïment d’aquests serveis en garanteixin la màxima qualitat. També ens convé avançar cap a una major integració entre món universitari i empresarial, amb més innovació universitària aplicable a les empreses i transferència de coneixement entre ambdós àmbits, en què l’empresa tingui reconegut el seu paper com a agent formatiu. Els plans d’ensenyament han de ser estables i consensuats en el temps i no estar subjectes a canvis polítics dels governs.

 

INTERNACIONALITZACIÓ

Volem un full de ruta per a la internacionalització de la pime, amb objectius clars i estables, que ofereixi més recursos i instruments per a l’accés a nous mercats d’exportació, disposar de finançament per a la internacionalització i un retorn ràpid de l’IVA als exportadors, una fiscalitat orientada a l’activitat exportadora, una simplificació dels processos administratius, els serveis duaners i paraduaners, i un entorn més favorable a la mobilitat de les persones i a l’obtenció ràpida de visats.

 

INFRAESTRUCTURES

Demanem focalitzar la inversió pública en infraestructures que reverteixin en millores competitives del sector productiu, sobretot quant a la finalització de les obres aturades a Catalunya, en el transport ferroviari de mercaderies i corredors vitals com el del Mediterrani, així com en les rodalies ferroviàries, les telecomunicacions i els accessos als polígons industrials, mentre avancem cap a un model estable de finançament i de gestió eficient, competitiva i individualitzada de les infraestructures.

 

GESTIÓ PÚBLICA

Per tot això, demanem a les administracions que “pensin en petit” quan legislin i ho facin de manera estable i coherent; que racionalitzin i simplifiquin les seves estructures, funcions i processos; que no es deixin influir pels interessos de les grans corporacions; que no discriminin les pimes en la contractació pública facilitant la contractació en lots, evitant la centralització del procés de compra i tenint en compte no tan sols el preu, sinó també la qualitat i el servei; que prioritzin la lluita contra l’atur i, en definitiva, que governin pensant en l’interès general i no en el d’uns quants. Les polítiques i administracions públiques s’han de tornar a situar al servei dels ciutadans i de la gran majoria del teixit productiu que som les pimes i els autònoms.

***

Demano si us plau que alceu la mà com a senyal de que esteu d’acord amb les propostes que us acabo de presentar. Moltes gràcies.

Ara, tots plegats seguirem lluitant per aconseguir que s’adoptin aquestes i altres mesures favorables als interessos d’aquesta gran majoria silenciosa que som les pimes i els autònoms.

No podem permetre que ser empresari hagi esdevingut una raresa o un miracle al nostre país, que Catalunya hagi deixat de ser una terra d’oportunitats i que els nostres joves triïn abans el camí de l’exili que crear aquí la seva pròpia empresa. 

És el moment de reivindicar el lloc que els pertoca i l’atenció que mereixen el botiguer que aixeca cada dia la persiana, l’autònom que al matí encén els llums del seu taller, l’empresari que fa una factura en diumenge o el professional que passa la nit acabant un encàrrec.

El futur del país i de la societat estan en perill i ha arribat el moment en què les pimes i els autònoms avui HEM DIT PROU!

Assumim, doncs, davant tots vosaltres el repte i el compromís de posar-nos a treballar per aconseguir fer realitat les propostes plantejades avui i donar solució als problemes  i greuges que aquí hem exposat.

Encoratgem tots els socis individuals i col•lectius, tots els empresaris i autònoms a seguir treballant estretament amb PIMEC en aquest objectiu comú que ens uneix.

Us agraïm a tots la vostra entusiasta participació a l’acte d’avui i sobretot us demanem que, malgrat les adversitats, no abandoneu mai la vostra important tasca com a empresaris i ens mantinguem units i actius per defensar els nostres interessos comuns i legítims.

 

Moltes gràcies per HAVER DIT PROU!

foto

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *