delete

Diguem prou

MANIFEST   “DIGUEM PROU” DE LES PIMES I AUTÒNOMS EN CONTRA DE LES POLÍTIQUES QUE DIFICULTEN LA SORTIDA DE LA CRISI I FRENEN EL PROGRÉS DEL PAÍS 19 de març de 2014 ÍNDEX Preàmbul 1. Emprenedoria 2. Crèdit i finançament 3. Fiscalitat 4. Laboral 5. Energia 6. Formació i Ocupació 7. Internacionalització 8. Infraestructures 9. Gestió Pública PREÀMBUL Ara ja fa més de set anys que estem en crisi. Una crisi que ha afectat, i continua afectant greument el nostre teixit productiu. En especial i de forma més intensa les pimes i els autònoms, que han estat sempre la base de la nostra economia. El 2007 Catalunya tenia 535.000 pimes que ocupaven més de dos milions de persones. Avui dia en queden 470.000 que ocupen al voltant de 1.650.000 treballadors. Per tant, en el llarg i tortuós camí de la crisi hem perdut 65.000 empreses, 80.000 autònoms i més de 350.000 llocs de treball. Es tracta d’una mortaldat proporcional que s’ha donat també a la resta d’Espanya. La crisi ha impactat sobre l’estructura econòmica catalana i espanyola, agreujant el fenomen de la desindustrialització, perceptible ja des de finals dels noranta. L’aportació de la indústria al valor afegit català ha assolit un mínim del 17%. Tot plegat és un preu massa alt per al nostre teixit empresarial i els seus treballadors. L’any en què va començar la crisi, les pimes generaven el 64% del valor afegit dels sectors de mercat. A dia d’avui, aquesta xifra ha caigut al 55%. La pèrdua de pes enfront de la gran empresa és evident, i també enfront del sector públic. Podem afirmar que el segment de l’economia que més ha patit i està patint la crisi és, sens dubte, el de les pimes i els autònoms.      Curiosament, però, tant polítics com analistes semblen coincidir en el fet que la sortida de la crisi vindrà de la mà de les pimes i les noves empreses, que permetran crear nous llocs de treball i regenerar el teixit productiu del país. Tots se n’omplen la boca, amb aquest discurs. No obstant això, les paraules van per un cantó i els fets per un altre. Es fan promeses de suport que gairebé mai no arriben a bon port i justament les mesures preses en els darrers temps van en la direcció oposada.  La manca de sensibilitat per part del sistema envers les pimes i els autònoms és notòria. Problemes ben palesos com el dels terminis de cobrament s’eternitzen i sembla impossible trobar-hi solucions. S’aproven mesures que incideixen negativament sobre la competitivitat del nostre teixit productiu. Entre les darreres podem esmentar els augments en els costos de la Seguretat Social a causa de la supressió de bonificacions i la pujada de les cotitzacions, les polítiques erràtiques i els augments dels preus de l’energia i la penalització de l’autoconsum, la creixent pressió fiscal i la manca de crèdit, així com el seu elevat cost per a les pimes i els ciutadans, que no per a la banca, les administracions i les grans empreses, les contínues i reiterades inspeccions de tot tipus, les traves administratives, etc. Tot plegat alenteix la sortida de la crisi, impedeix generar ocupació i frena el progrés del nostre país. Els nostres dirigents han incomplert de manera reiterada les seves promeses electorals, des de la baixada d’impostos i cotitzacions socials que prometien alguns, fins al país business friendly que ens oferien uns altres. S’ha esquinçat de manera flagrant el contracte social entre els petits empresaris, que són la...
delete

Sous

Fa uns mesos va aparèixer la noticia de que el Govern britànic tenia la intenció d’endurir la legislació vigent en aquell país per poder fer públics els noms de tots els directius de les empreses que no paguessin el salari mínim als seus treballadors, amb l’objectiu de posar-los en evidència davant la societat i lluitar així d’una manera més decidida contra -deia la nota de premsa- els “empresaris pocavergonyes”. D’entrada aquest qualificatiu, que sembla dur, quant hi reflexiones no ho és tant, doncs no deixen de ser persones que aprofitant-se d’una conjuntura socialment difícil i complexa, abusen d’altres persones en situació de debilitat i fan una competència deslleial a la immensa majoria d’empresaris que compleixen de forma escrupolosa amb la legalitat vigent.  En paral·lel ens anem assabentant del numero creixent de directius de grans empreses, públiques i privades, amb unes retribucions astronòmiques. Fins i tot s’han publicat els noms del “top ten” d’Europa, que guanyen, en Euros, sous de més de vuit xifres. A Espanya els 100 directius de la banca que cobren més d’un milió d’euros anuals, tenen una retribució mitja de 2.168.000 €, dels quals 913.000 son en concepte de salari fix i 1.255.000 en bonus. Tenint en compte que el salari mínim a Espanya és de 9.000€, la mitja dels 100 directius més ben pagats de la banca guanyen 240 vegades més! O sigui, que mentre els sous baixos els empenyem cap avall, inclús per sota del mínim legal, els sous alts es van disparant cap amunt, gairebé sense control. Evidentment això equival a que cada cop les diferències són més grans. Fa unes setmanes els suïssos, que tenen una democràcia petita, però autèntica, van rebutjar en un referèndum, limitar els sous més alts de les empreses a 12 vegades el sou més baix (moviment 1:12)  En un principi les enquestes indicaven que guanyaria la proposta del “si” (55-45) però poc a poc la propaganda de la “por” promoguda per les grans empreses es va anar imposant i el resultat final va ser 35-65. En pocs mesos es va girar l’opinió de la gent: 20 punts! Algunes grans empreses multinacionals fan una excel·lent gestió de l’amenaça i aconsegueixen que els seus treballadors votin i acceptin un “retrocés” de les seves condicions laborals o dels seus beneficis socials, ja sigui treballant més hores o amb sous inferiors, sobretot per les persones noves que s’incorporen a l’empresa, quasi sempre joves, que són els gran sacrificats de la situació actual. Matitzacions sobre el tema, que val la pena assenyalar: per una part, que aquesta gestió de l’amenaça queda fora de l’abast i de la voluntat de les petites i mitjanes empreses, per la seva pròpia peculiaritat, i per una altra, que és lògic pensar que avui la gent prefereix renunciar a alguns del seus drets, inclús a part del seu sou abans de quedar-se sense ingressos, sense feina i anar a l’atur. Cal suposar que aquesta situació seguirà així o fins i tot empitjorant mentre duri l’actual conjuntura de crisi, provocada per la cobdícia i falta d’ètica d’una part del sistema financer internacional, que amb les seves especulacions, maquinacions i maniobres han sigut els responsables de l’empobriment a tot el món de milions de persones que han perdut la seva feina, part dels seus estalvis i en alguns casos fins i tot les seves vivendes. Fins i tot el Papa Francisco, que sembla home valent, amb sensibilitat social i decidit a fer canvis, ha dit coses com: “hem de...
delete

Els perquès de la situació actual a Catalunya...

  10 fets explicatius (resumits) 1) Quan el primer “tripartit d’esquerres” arriba al poder a la Generalitat (Nov 2003), malgrat haver guanyat les eleccions CiU, Pasqual Maragall inicia el tràmit i la negociació per un nou Estatut de Catalunya. En general, amplis sectors del poble català tenia queixes sobre el tracte fiscal i el finançament de Catalunya. El Govern del PP a Madrid, amb majoria absoluta (2ª legislatura d’Aznar, Març 2000-Març 2004) havia posat en marxa la seva política re-centralitzadora de l’Estat. Malgrat tot, la població estava “tranquil·la”, sense mobilitzacions ni manifestacions importants. 2) Zapatero diu que respectarà el que digui el Parlament de Catalunya sobre el nou Estatut (imatge de Zapatero al balcó de la Generalitat, Nov 2003). El 30/9/2005 s’aprova la redacció del nou Estatut al Parlament, amb 120 vots a favor i 15 en contra (els del PP) 3) El Congreso de los Diputados crea la comissió per l’aprovació del nou Estatut de Catalunya i es retalla considerablement (Zapatero no compleix la seva promesa). És quan Alfonso Guerra, President de la Comissió, diu “nos hemos cepillado el Estatut” 4) En la darrera etapa negociadora, Mas i Duran Lleida intervenen decisivament (Gen 2006), sense massa elegància cap al Govern tripartit de Catalunya. El Congreso de los Diputados aprova el 10/5/2006 el nou Estatut, amb vots favorables de tots els partits polítics, excepte ERC (abstenció) i el PP (en contra) 5) Catalunya aprova en referèndum (18/6/2006) el nou Estatut, amb una participació del 49%. Vots: 73% Si, 21% NO i 6% en blanc i nuls. En general, el poble de Catalunya segueix estant tranquil, molest per les retallades fetes a l’Estatut inicial, però creient que alguna cosa s’havia millorat. 6) El PP manifesta la seva oposició, inicia una campanya de recollida de signatures per arreu d’Espanya i presenta un recurs al Tribunal Constitucional (31/7/2006) contra el nou Estatut. Les signatures son recollides, en la majoria dels pobles i ciutats d’Espanya, amb el lema: “firmar contra los catalanes” 7) La sentència del Constitucional es fa esperar anys, i -amb crisi política interna inclosa- el 28/6/2010 anul·la alguns articles significatius del nou Estatut. 8) Aquest fet encén els ànims de la població i es fa una gran manifestació al Passeig de Gràcia (21/7/2010) encapçalada pel President Montilla. La gent no entén que un Tribunal, polititzat, segons va poder comprovar tot el país, pugui anular una legislació aprovada pel Parlament de Catalunya, pel Congreso de los Diputados i pel poble de Catalunya, en referèndum. 9) Montilla no sap treure cap rendiment polític de la protesta ciutadana. El PP s’atribueix una victòria jurídica i el PSOE li dona l’esquena a Catalunya. Es referma el centralisme de la “meseta” 10) Canvis de govern a Madrid (Nov 2011, amb nova majoria absoluta del PP) i a Catalunya (Nov 2010). Els socialistes entren en davallada i les “ambicions soberanistes” van en augment. Manifestació de l’onze de Setembre del 2012 i Via Catalana de l’onze de Setembre del 2013. En general, el poble de Catalunya se sent maltractat per algunes accions i paraules d’alguns dirigents del Gobierno de España. Hi ha més “independentistes” que mai.  ERC avança a CiU en intenció de vot.   JORDI ESTELLER –...
delete

Comentaris sobre l’actualitat

    En aquest apartat del Blog hi podreu trobar alguns articles que he anat fent, segons l’actualitat del moment i també el material que hem fet servir a l’Espai de la Gent Gran de l’Esquerra de l’Eixample (EGGEE) en el grup que porta el nom de “Debats d’Actualitat”. Aquest material té forma esquemàtica, amb bastants imatges, doncs correspon a les transparències que hem utilitzat per fer les presentacions de cada tema. Fins avui conté els següents temes: – Espanya contra Madrid – El Papa Francesc – Crisi econòmica. Orígens – La sentència del Tribunal d’Estrasburg – Demografia Espanyola – Informació sobre la Xina – Europa. Institucions de la UE  Espero anar-hi afegint material nou! JORDI ESTELLER Febrer...
delete

Europa – Institucions UE

INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA Índex Països de la UE Institucions principals Altres Institucions Consell Europeu Parlament Europeu Comissió de la UE Consell de la UE Dades del Parlament Europeu   Països de la UE (any d’ingrés) Alemanya 1952   Suècia 1995 Bèlgica 1952   Xipre 2004 França 1952   Eslovàquia 2004 Itàlia 1952   Eslovènia 2004 Luxemburg 1952   Estònia 2004 Països Baixos 1952   Hongria 2004 Dinamarca 1973   Letònia 2004 Irlanda 1973   Lituània 2004 Regne Unit 1973   Malta 2004 Grècia 1981   Polònia 2004 Espanya 1986   Rep. Txeca 2004 Portugal 1986   Bulgària 2007 Àustria 1995   Romania 2007 Finlàndia 1995   Croàcia 2013 Països candidats Islàndia Macedònia (ant. Rep. Iugoslàvia) Montenegro Sèrbia Turquia … Albània Bòsnia-Herzegovina Kosovo   INSTITUCIONS PRINCIPALS Consell Europeu Parlament Europeu Comissió de la UE Consell de la UE   ALTRES INSTITUCIONS EUROPEES Banc Central Europeu Tribunal de Justícia de la UE Tribunal de Comptes de la UE Servei Europeu d’Acció Exterior Comitè Econòmic i Social Europeu Comitè de les Regions Banc Europeu d’Inversions Defensor del Poble Europeu Supervisor Europeu de Protecció de Dades Oficina de Publicacions Oficina Europea de Selecció de Personal Escola Europea d’Administració … Organismes Inter institucional Gran nombre d’agències especialitzades i descentralitzades … La UE te aprox. 55-60.000 funcionaris   CONSELL EUROPEU Marca la direcció política general de la UE. No té poder per aprovar lleis. El seu President és Herman Van Rompuy   És elegit pels Caps d’Estat o de Govern dels 28 països de la UE. Mandat: Juny 2012 – Nov. 2014 Nacionalitat: Belga (66 anys) El Consell Europeu com a mínim es reuneix durant 2-3 dies cada 6 mesos (cimeres).   Està format per: -Els Caps d’Estat o de Govern de tots els països (28), -el President del Consell Europeu (Van Rompuy), -el President de la Comissió (Durao Barroso), -l’Alt Representant de la UE per Assumptes Ex-teriors i Política de Seguretat (Catherine Ashton) Aquests 3 no tenen vot.   PARLAMENT EUROPEU Els 766 eurodiputats són elegits cada 5 anys directament pels ciutadans de la UE. -Entre el 22 i el 25 de Maig del 2014, s’elegirà la 8ª legislatura. -La novetat principal d’aquestes eleccions és que també servirà per elegir al President de la Comissió Europea (candidat de la llista més votada). Funcions principals del Parlament Europeu: 1) Aprovar la legislació de la UE. – Fa un treball conjunt amb el Consell de la UE per decidir el contingut legislatiu “procediment legislatiu ordinari”. – Es en el cas de nous ingressos de països a la UE es requereix la seva aprovació 2) Control democràtic – Aprova els 28 comissaris de la Comissió – Pot obligar a dimitir a la Comissió (moció de censura) – Supervisa la feina de la Comissió. 3) Supervisió del pressupost – Junt amb el Consell de la UE aprova el      pressupost i la gestió feta per la Comissió l’any anterior. El seu actual President és: Martin Shultz   – Pertany a la Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. – És elegit pels diputats del Parlament (per 2 anys i mig) – Mandat: Gen 2012 – Juny 2014 – Nacionalitat: Alemany (58 anys) – L’anterior President (Jul 2009 – Des 2011) va ser Jerzy Buzek (polonès, 73 anys, del Partit Popular)   Presidents espanyols que ha tingut el  Parlament Europeu: – Enrique Barón (PSOE)        1989-1992 – José Mª Gil Robles (PP)     1997-1999 – Josep Borrell (PSOE)           2004-2007      CONSELL DE LA UE – Aprova la...
delete

Informació sobre la Xina

          中 华 人 民 共 和 国 Índex  –    Població i Superfície –    PIB, Renta per càpita, Salaris i Altres dades econòmiques  –    Cotxes, autopistes i trens  –    Contaminació  –    Govern-Partit.  Exèrcit.  Programa Espacial  –    Religió  –    Demografia                                                              Països més poblats China 1.350 M Pers   Bangladesh 163 M Pers Índia 1.220 M Pers   Rússia 142 M Pers USA 317 M Pers   Japó 127 M Pers Indonèsia 251 M Pers   Mèxic 116 M Pers Brasil 201 M Pers   Filipines 105 M Pers Pakistan 193 M Pers       Nigèria 175 M Pers   EUR – 28 504 M Pers Països amb més superficie Rússia 17,1 M. Km2   Argentina 2,8 M. Km2 Canadà 10,0 M. Km2   Kazakhstan 2,7 M. Km2 USA 9,6 M. Km2   Sudan 2,5 M. Km2 China 9,6 M. Km2   Algèria 2,4 M. Km2 Brasil 8,5 M. Km2   R. D. Congo 2,3 M. Km2 Australia 7,7 M. Km2   Índia 3,3 M. Km2   EUR – 28 4,4 M. Km2             Renta per càpita Canadà 51.800 USD Nº 10 USA 49.600 USD Nº 12 Japó 47.000 USD Nº 16 Alemanya 42.600 USD Nº 20 Espanya 30.200 USD Nº 28 Rússia 14.200 USD Nº 49 Xina 5.900 USD Nº 88 Índia 1.500 USD Nº 139 (181) Salaris –          Zones riques (Shanghai i Beijing): –    Salari Mínim   1.600 CNY (yuan)  =  192 € /mes –    Salari Mig       5.000 CNY (yuan)  =  600 € /mes –          Zones rurals –    Salari Mínim   1.000 CNY (yuan)  =  120 € /mes –    Salari Mig       3.200 CNY (yuan)  =  384 € /mes Altres dades econòmiques   CHINA USA % Indústria sobre el PIB 46,6 20,2 Consum Electricitat 4.432 4.127      La presa de “Las tres gargantas” és la central  hidroelèctrica més gran del món   Producció de cotxes al món   M. Cotxes 2000 2004 2008 2012 China 2,1 5,2 9,3 19,3 USA 12,8 12,0 8,7 10,3 Japó 10,1 10,5 11,6 9,9 Alemanya 5,5 5,6 6,0 5,6 Corea Sud 3,1 3,5 3,8 4,6 Índia 0,8 1,5 2,3 4,1 Brasil 1,7 2,3 3,2 3,3 58,3 64,5 70,5 84,1 Espanya 3,0 3,0 2,5 2,0 Autopistes Xina 96.000 Kms. USA 75.000 Kms. Alemanya 12.000 Kms.   Trens d’Alta Velocitat                     En servei En construcció Total Xina 4.200 Kms. 6.700 Kms. 10.900 Kms. Espanya 1.900 Kms. 1.800 Kms. 3.700 Kms. Japó 1.900 Kms. 600 Kms. 2.500 Kms. França 1.900 Kms. 200 Kms. 2.100 Kms. Itàlia 1.300 Kms. 100 Kms. 1.400 Kms. Alemanya 1.000 Kms. 400 Kms. 1.400 Kms. Contaminació  – 16 ciutats xineses estàn entre les 20 ciutats més contaminades del món.  – El nivell de “PM” està per damunt de 200, quan el nivell màxim recomanat per la OMS  és de 35.                               Govern / Partit  – Constitució aprovada al 1982 – Hi ha un sol partit -Partit Comunista de la Xina- que està format per 60 M. de persones (aprox. 5% de la població) – Òrgan Suprem: L’Assemblea Nacional Popular     Els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, China, Sud-àfrica)      Xi Jinping, president de la Xina      Li Keqiang, primer ministre de la Xina   La cúpula de comandament de l’Estat la formen: President 1 Primer Ministre 1 Vice-Primers Ministres 4 Consellers d’Estat (ee departaments) 4 Secretari General 1 TOTAL 11   Exèrcit – Les Forces Armades...