delete

Diguem prou

MANIFEST   “DIGUEM PROU” DE LES PIMES I AUTÒNOMS EN CONTRA DE LES POLÍTIQUES QUE DIFICULTEN LA SORTIDA DE LA CRISI I FRENEN EL PROGRÉS DEL PAÍS 19 de març de 2014 ÍNDEX Preàmbul 1. Emprenedoria 2. Crèdit i finançament 3. Fiscalitat 4. Laboral 5. Energia 6. Formació i Ocupació 7. Internacionalització 8. Infraestructures 9. Gestió Pública PREÀMBUL Ara ja fa més de set anys que estem en crisi. Una crisi que ha afectat, i continua afectant greument el nostre teixit productiu. En especial i de forma més intensa les pimes i els autònoms, que han estat sempre la base de la nostra economia. El 2007 Catalunya tenia 535.000 pimes que ocupaven més de dos milions de persones. Avui dia en queden 470.000 que ocupen al voltant de 1.650.000 treballadors. Per tant, en el llarg i tortuós camí de la crisi hem perdut 65.000 empreses, 80.000 autònoms i més de 350.000 llocs de treball. Es tracta d’una mortaldat proporcional que s’ha donat també a la resta d’Espanya. La crisi ha impactat sobre l’estructura econòmica catalana i espanyola, agreujant el fenomen de la desindustrialització, perceptible ja des de finals dels noranta. L’aportació de la indústria al valor afegit català ha assolit un mínim del 17%. Tot plegat és un preu massa alt per al nostre teixit empresarial i els seus treballadors. L’any en què va començar la crisi, les pimes generaven el 64% del valor afegit dels sectors de mercat. A dia d’avui, aquesta xifra ha caigut al 55%. La pèrdua de pes enfront de la gran empresa és evident, i també enfront del sector públic. Podem afirmar que el segment de l’economia que més ha patit i està patint la crisi és, sens dubte, el de les pimes i els autònoms.      Curiosament, però, tant polítics com analistes semblen coincidir en el fet que la sortida de la crisi vindrà de la mà de les pimes i les noves empreses, que permetran crear nous llocs de treball i regenerar el teixit productiu del país. Tots se n’omplen la boca, amb aquest discurs. No obstant això, les paraules van per un cantó i els fets per un altre. Es fan promeses de suport que gairebé mai no arriben a bon port i justament les mesures preses en els darrers temps van en la direcció oposada.  La manca de sensibilitat per part del sistema envers les pimes i els autònoms és notòria. Problemes ben palesos com el dels terminis de cobrament s’eternitzen i sembla impossible trobar-hi solucions. S’aproven mesures que incideixen negativament sobre la competitivitat del nostre teixit productiu. Entre les darreres podem esmentar els augments en els costos de la Seguretat Social a causa de la supressió de bonificacions i la pujada de les cotitzacions, les polítiques erràtiques i els augments dels preus de l’energia i la penalització de l’autoconsum, la creixent pressió fiscal i la manca de crèdit, així com el seu elevat cost per a les pimes i els ciutadans, que no per a la banca, les administracions i les grans empreses, les contínues i reiterades inspeccions de tot tipus, les traves administratives, etc. Tot plegat alenteix la sortida de la crisi, impedeix generar ocupació i frena el progrés del nostre país. Els nostres dirigents han incomplert de manera reiterada les seves promeses electorals, des de la baixada d’impostos i cotitzacions socials que prometien alguns, fins al país business friendly que ens oferien uns altres. S’ha esquinçat de manera flagrant el contracte social entre els petits empresaris, que són la...
delete

L’esperança

És un sentiment que expressa la confiança que tenim en aconseguir algun objectiu que desitgem de manera ferma. També és esperar i confiar en què ha de succeir allò que es desitja i es considera bo. Cal contemplar-ne dos aspectes ben diferenciats: l’esperança activa i l’esperança passiva. L’esperança activa és quan les persones posem en marxa iniciatives i accions per assolir les nostres fites i confiem en resoldre pels propis medis la problemàtica plantejada, malgrat aquesta afecti també a terceres persones. Aquesta confiança actua d’estímul i aporta molta força i tranquil·litat. Des d’aquesta perspectiva, és un estat d’ànim i un convenciment personal, pels quals creiem que allò que desitgem o pretenem, és possible d’obtenir-ho amb l’aportació del nostre esforç i es dóna quan tenim la creença ferma de què ho aconseguirem. Significa tenir un al·licient per seguir lluitant, sense baixar els braços. És una forma de sentir-nos vius, esperant activament que alguna cosa succeeixi i sense donar-nos per vençuts pensant que allò que ens interessa no arribarà mai. Aquest al·licient és vital per evitar que aparegui el desànim, un dels frens més importants de la voluntat. L’esperança és una emoció que ens transforma i ens injecta vida. Una llum potent que permet projectar-nos cap un futur millor. Ens connecta a la constància i a l’esforç i ens ajuda a no rendir-nos davant les dificultats i els reptes que la vida ens presenta. Malgrat els seus múltiples significats positius, l’esperança també té altres connotacions diferents. En la seva vessant passiva, és un concepte més semblant a la fe associada a la inevitabilitat del destí, en estar convençuts de què tot és fruit de la casualitat o en la creença de què les coses que hagin de passar, igualment passaran, sense necessitat de què haguem d’intervenir. Per comprovar el contrast entre les dues vessants exposades, veiem també dues cites de personatges importants en l’estudi del pensament humà: Aristòtil veu la versió activa quan diu “l’esperança és el somni de l’home despert” i el filòsof del negativisme Friedrick Nietzsche creu en la visió passiva quan manifesta “l’esperança és el pitjor de tots els mals, ja que sols prolonga el turment de les persones”            ”””A la ciutat d’El Cairo un grup de persones portaven una bona estona esperant un autobús per anar a l’aeroport. Tots anaven a Assuan, al sud del país. En el grup hi havia quatre occidentals, que intranquils preguntaven a les persones del país si sabien què passava. Aquests només es limitaven a respondre: “Alà és gran”. Després de fer algunes gestions pel telèfon mòbil, van localitzar un taxi que els va portar a l’aeroport i van poder agafar l’avió. Els egipcis van haver de viatjar al dia següent. I és que Alà (o qualsevol altra divina providència) no pot estar en tots els petits detalls. Delega aquestes situacions en nosaltres perquè ens espavilem i ens busquem la vida.””” L’esperança no pot suplir mai la nostra acció. Una cosa és tenir esperança i una altra molt diferent és esperar i esperar, sense fer res. Aquesta “falsa” esperança és perillosa i pot conduir a les persones a la mediocritat o a anar per la vida sense rumb, a la deriva de forma permanent. L’esperança actua com un detonant. És un dels sentiments més positius i constructius que tenim les persones i quan està present es desencadena en el nostre interior un desig de lluitar i un ànim especial per afrontar les situacions més complexes. Ens permet tirar endavant quan les nostres...
delete

L’energia

En alguns escrits anteriors i d’una forma indirecta he fet referències al terme energia. Al parlar de l’entusiasme deia que és com una energia que ens omple, ens mobilitza, ens activa i ens accelera, i al parlar de l’esforç vaig dir que és la utilització enèrgica de la força física o mental que necessitem per aconseguir una determinada finalitat. Actualment a la nostra societat es parla, sovint, del concepte energia, però poques persones s’aturen a considerar què vol dir aquesta paraula, que prové del grec energos i significava actiu. Durant molt de temps es relacionava només amb la física, però més recentment ha entrat a formar part també d’altres camps com la psicologia, la sociologia i fins i tot l’economia. Algunes definicions d’energia que es poden donar, en el context de les ciències humanes, són: “La fortalesa i la vitalitat que es necessiten per mantenir una activitat”;  “les actituds físiques i mentals de les persones, aplicades a una activitat concreta”;  “la força vital que prové de la consciència humana i que fa que les persones posin en marxa accions i projectes”. Podem diferenciar quatre tipus d’energia: la física, la mental, l’emocional i l’espiritual, que estan connectades entre elles. Al néixer no hi ha, entre les persones, diferències significatives en el seu “nivell quantitatiu” d’energia. Ara bé, amb el pas del temps, cadascun dels quatre tipus d’energia pot afectar, en positiu o en negatiu, a l’evolució del nivell energètic personal. Posem alguns exemples: – Quant al nivell físic tothom sap que el nostre cos necessita accedir diàriament a algunes fonts d’energia externa, com són el menjar, l’aigua, la llum del sol, l’aire que respirem… Si mengem molt poc o si mengem en excés els nostres nivells d’energia baixen i tal com ens aconsellen els dietistes hem de menjar de forma saludable, aliments naturals i amb mesura, si no volem que es produeixin aquestes reduccions. – Respecte al nivell emocional, hi ha una determinada tipologia d’emocions, com són la por, la preocupació, la ira, la tristesa, etc. que en diem negatives i produeixen un descens del nostre nivell d’energia. Al contrari, emocions com l’alegria, l’amor, la comprensió, la serenor, etc. que són positives, ens fan sentir més equilibrats i segurs i augmenten el nostre nivell energètic. – El nivell mental està molt influït per l’experiència que anem acumulant al llarg de la nostra vida. Els hàbits que hem anat adquirint i especialment la nostra pròpia actitud són els que determinen que els nostres pensaments puguin ser positius, que són fonts de benestar i de creixement personal i ens proporcionen una energia elevada, o negatius, que són els que ens resten energia, ens fan sentir cansats i debilitats i en casos extrems -està provat científicament- ens afecten al nostre sistema immunològic, fent-lo més feble. – L’energia espiritual depèn de les nostres creences transcendents, religioses o místiques, que afecten al racó més íntim de la nostra personalitat. Aquí només dir que quan la persona se sent satisfeta i atreta per les seves pròpies creences, les practica i les difon, la seva capacitat energètica augmenta de forma considerable, cosa que no succeeix en el cas contrari. Una font d’energia important, que cal mencionar també és l’autoestima. El psicòleg Daniel Goleman indica en la seva coneguda obra “Intel·ligència Emocional” (1995) que l’autoconsciència, de la que hi formen part tant l’autoconfiança com l’autoestima, és determinant per a què les persones se sentin bé amb la seva situació, el que fa que el seu nivell d’energia augmenti....
delete

Ser feliç o tenir raó

Eren dos quarts de nou del vespre en una concorreguda avinguda d’una gran ciutat. Dins d’un cotxe, una parella va a sopar a casa d’uns amics, van amb retard i no coneixen bé el camí. Com que no porten GPS al cotxe, ella abans de sortir de casa ha consultat un petit mapa i sap més o menys la ruta a seguir. Ell va conduint i ella el va orientant. A l’arribar a una rotonda, ella li indica que giri a l’esquerra, però ell diu, molt segur, que és cap a la dreta. Discuteixen un moment, però ella calla tot seguit. Ell decideix girar cap a la dreta i als pocs minuts se n’adona que s’ha equivocat. Remugant, admet que ha pres el camí erroni i intenta tornar enrere, cosa que no resulta gens senzilla donat l’embús de trànsit que hi ha. Ella, en silenci, el tranquil·litza amb un somriure de camaraderia. Un cop arriben a la casa, es disculpen pel retard i la trobada-sopar va resultar molt agradable, amena i divertida. Un cop de tornada, ell comenta: si estaves segura que m’equivocava, com és què no m’has insistir més perquè anés per on deies tu? Ella li respongué: Mira, anàvem molt justos de temps, el trànsit estava molt atapeït i els nostres ànims s’anaven escalfant. Si hagués insistit més, el risc de tenir una discussió agra i forta, era molt alt. Quasi segur que ens haguéssim espatllat la nit i la veritat és que entre tenir raó i ser feliç, prefereixo ser feliç. Aquesta historia la va explicar una directora de RRHH d’una gran empresa, que va acabar la seva conferencia ressaltant el fet, important, de la gran quantitat d’energia que tots nosaltres gastem o consumim per intentar demostrar que tenim raó, independentment de que la tinguem o no. Perquè en el fons, qui no té raó? Tots tenim la “nostra” de raó i només el temps ens farà saber si era veritat o no que la teníem. Des de llavors, em pregunto més sovint: vull ser feliç o tenir raó? Jordi Esteller Maig...
delete

Notes sobre Intel·ligència Emocional

La gran majoria dels professionals tenen molt interioritzada i desenvolupada la importància del coeficient intel·lectual. Però encara sent “el més llest de la classe”, l’èxit no està assegurat. La clau és ser emocionalment intel·ligent. Sense un desenvolupament òptim de les emocions, una persona pot tenir una ment incisiva i analítica i ser una font inesgotable d’idees, però mai no arribarà a ser un gran líder d’èxit. Segons Goleman, el coeficient intel·lectual d’una persona només explica el 10% del seu èxit professional, el 90% restant té el seu origen en les virtuts emocionals. L’intel·ligència emocional ve a ser una forma de ser més “llest”, ja que la forma de relacionar-se amb un mateix i amb els altres influirà més decisivament en el nostre èxit, que els propis coneixements. La teoria de Goleman es fonamenta en 5 pilars bàsics: 1.   Autoconsciència 2.   Autoregulació 3.   Motivació 4.   Empatia 5.   Habilitats socials Els tres primers els podem agrupar sota el títol de “Competència personal” i els altres dos pilars bàsics els podem agrupar sota el títol de “Competència social” El marc de la competència emocional Competència personal. Aquestes competències determinen la forma en que ens relacionem amb nosaltres mateixos. 1)   Consciència d’un mateix (Autoconsciència)        Ser conscient dels nostres propis estats interns, recursos i intuïcions. a)    Consciència emocional: Reconèixer les pròpies emocions i els seus efectes (consciència emocional)        b)   Valoració adequada d’un mateix: conèixer les pròpies fortaleses i debilitats i saber en tot moment el que es pot fer bé i en què convé millorar.        c)    Confiança en un mateix: seguretat en la valoració que fem sobre nosaltres mateixos i sobre les nostres capacitats. 2)  Autoregulació        Control dels nostres estats, impulsos i recursos interns        a)Autocontrol: capacitat per utilitzar adequadament les emocions i els impulsos conflictius. – L’autocontrol és essencial, ja que només els que controlen els seus sentiments i impulsos són capaços de crear un ambient de confiança i honestedat dins la organització. – Autocontrol no significa contenir les emociones, sinó controlar els sentiments que ens impulsen a prendre decisions de les que després ens en haguem de fer enrere.        b) Confiabilitat: Fidelitat al criteri de sinceritat i integritat        c)  Integritat: Assumir la responsabilitat de la nostra actuació personal        d)Adaptabilitat: Flexibilitat per afrontar canvis        e)Innovació: Sentir-se còmode i obert davant les noves idees, enfocaments i informació. 3)      Motivació Les tendències emocionals que guien o faciliten el fet d’aconseguir els nostres objectius a)Motivació de l’aconseguiment: Esforçar-se per millorar o satisfer un determinat criteri d’excel·lència. – Els empleats més valuosos són els que se senten motivats pel simple plaer d’aconseguir els objectius fixats      – Només les persones amb motivació cerquen reptes creatius. b) Compromís: secundar els objectius d’un grup o organització. c) Iniciativa: Rapidesa en actuar quan es presenta l’ocasió. d) Optimisme: Persistència en l’assoliment dels objectius malgrat els obstacles i les contrarietats Competència social. Aquestes competències determinen la forma en que ens relacionem amb els altres. 4)  Empatia        Consciència dels sentiments, necessitats i preocupacions alienes.       a)  Comprensió dels altres: És la capacitat de captar els sentiments i els punts de vista de les altres persones i interessar-nos activament per les coses que els preocupen.       b) Orientació cap el servei: Avançar-se, reconèixer i satisfer les necessitats dels clients.       c)   Aprofitament de la diversitat: Aprofitar les oportunitats que ens brinden els diferents tipus de persones.       d) Consciència política: Capacitat de donar-se compte de les corrents emocionals i de...